El Periòdic

Quan la literatura és una destil·lació cristal·lina de la bellesa del món deixa en nosaltres l’empremta lluminosa i profunda de la meravella. És la impressió que ens produeix la lectura, pàgina a pàgina, d’aquesta obra mestra de subtilitats exquisides que és A l’ombra del solstici. Ens sentim immersos, a cada mot, a cada imatge, a cada sensació, en uns paisatges pirinencs on la immensitat dels cims clavats al cor del cel; la humitat, fecunda, arrecerada en la densitat dels boscos, i l’enjogassat succeir dels rius es tornen, des de la seva dimensió majestuosa, solemne i corprenedora, una pura intimitat, un tresor interior de colors, sons, olors que encenen els replecs de l’ànima.

 

Els poemes de Manel Gibert s’alternen amb unes encertades il·lustracions de colors vívids de Sergi Mas que ens ajuden, des d’una aproximació pictòrica impressionista, a desxifrar les referències paisatgístiques de les pinzellades verbals que contenen els versos del poeta que, en un exercici convincent de tensió lírica, es mou amb mà precisa en l’exigent territori de la contenció absoluta, de la intuïció prodigiosa, de l’emoció reclosa com una llàgrima de foc que ens convida a mirar endins, a aturar el temps que llisca inexorable i sovint vertiginós pel pendent dels dies, i a escoltar la veu oculta dels arbres, de la pluja, de les formes humils amb què la natura a voltes es manifesta.

Extrets del pròleg, “Meravella”, de Carles Duarte i Montserrat.

Entrada lliure