Andorra encara una legislatura vital. Potser la més important de la seva història. En circumstàncies normals s’hauria de parlar de quatre anys que haurien de servir per iniciar la recuperació econòmica, definir l’encaix dins de la Unió Europea, reformar la CASS per fer-la sostenible, insistir en l’obertura econòmica, combatre l’atur, incrementar els turistes, reformar la funció pública,...
Però l’inici de l’activitat parlamentaria està condicionada per un sol tema. La nota dels Estats Units acusant d’activitats il·lícites BPA ha modificat tota l’agenda i ha centrat l’activitat política en aquest afer. És lògic, ara tot serà més complicat. El cas BPA ha estat una flamarada que ha afectat els fonaments de l’Estat i la imatge del país. Certament que no s’hi va actuar d’acord amb la llei i que els clients que van utilitzar el banc per blanquejar diner negre ho van fer amb la complicitat de directius. Però aquest afer ha donat ànims i ales a aquells que sempre han tingut Andorra al seu punt de mira, i que aprofiten qualsevol ocasió per desprestigiar la plaça financera andorrana.
S’hi blanquegen diners a la city de Londres, a Espanya i als Estats Units, però els casos que surten a la llum no esquitxen de forma tan descomunal al país com ha passat amb Andorra. Que ningú vegi en aquest escrit un intent de minimitzar l’afer. És molt greu i els seus efectes s’estendran a tota la legislatura. S’havia fet l’esforç d’acabar de ser un paradís fiscal, d’homologar la política fiscal amb l’europea, d’obrir-se a l’exterior, però ara tot serà molt més dificultós.
La legislatura comença amb una única prioritat. És en interès de tot el país, perquè si no sortim airosos d’aquest conflicte moltes de les accions que s’han iniciat no tindran cap benefici. És cosa de tots, i d’això depèn la recuperació.