Dos candidats, dues preocupacions, no necessariament compartides. Toni Martí i Josep Pintat van exposar ahir davant el Consell General els seus programes de govern. La legislatura està plenament marcada per l’afer BPA, que com va dir Martí, «ja res serà el mateix». Té raó Pintat quan assevera que ara és molt més difícil negociar amb Europa perquè la imatge de la plaça financera i del país està danyada. Té molta raó Martí quan manifesta que sense haver fet una reforma fiscal i apostar per la transparència d’acord amb els estàndards internacionals el conflicte agafaria unes dimensions molt més grans.

Tenen raó ambdós polítics quan insinuen que hi ha hagut un acarnissament amb Andorra per aquestes males pràctiques d’alguns gestors, i que segurament mai arribarem a saber les raons de la nota dels EUA i si s’hagués pogut actuar abans per aturar aquesta tempesta que afecta a tot el país.

El debat d’investidura d’ahir va estar en gran part centrat per aquesta crisi financera. No en va, perquè l’aportació dels bancs al PIB suposa un pastís destacat de la riquesa d’aquest país, així com la possibilitat que les administracions puguin funcionar gràcies als crèdits concedits per les entitats. L’altre gran ítem va ser Europa. Pintat i Martí van mostrar les seves discrepàncies. El primer és partidari d’avançar en l’acostament, mentre que el cap de l’oposició –si la votació no diu el contrari– creu que el moment tant delicat que viu el país col·loca Andorra en una situació de feblesa per negociar. El cap de Govern va fer referència tres cops en el seu discurs a la possibilitat de fer un govern d’unitat nacional. Caldrà seguir com vénen els esdeveniments però està clar que les forces polítiques han de fer un front comú per intentar superar aquesta crisi que té unes dimensions que afecten tot el país.