La tecnologia és i ha de ser el nostre aliat natural per fer avançar la societat. És lògic i evident avui dia que no es pot lluitar contra això, i que si t’aïlles de les xarxes socials, els programes de missatgeria i el correu electrònic durant més de 8 hores seguides, et fan creure que vius en una bombolla allunyat del món real.
Tanta tecnologia ens ha fet canviar conceptes que crèiem tan establerts i inamovibles com l’amor. Les parelles es comuniquen molt diferent. Lliguen molt diferent. Tenen les seves relacions molt diferent gràcies o per culpa de la tecnologia. Passa el mateix amb la feina. Ara costa trobar un lloc de treball en què puguis desconnectar del tot quan surts de la feina. La tecnologia t’hi apropa més. I evidentment està canviant els hàbits d’estudi, de recerca i de fer les classes.
Tot plegat fa que, entre altres coses, la factura del futur sigui més grossa. És impensable que algú no tingui wifi a casa en un país com el nostre, i costa veure gent sense 3G al telèfon mòbil. Despeses que tots ens marquem ja com a prioritàries i a les quals difícilment renunciarem pel plaer de poder comentar amb la companya de feina el modelet del cap, de parlar del partit de futbol amb els amics o de requedar deu cops per aconseguir fer un refresc amb la colla. Tant ens hi hem acostumat que si tenim una segona residència per poder «desconnectar», la tenim amb fibra òptica per poder mirar sèries o passar-nos el dia al sofà xafardejant les fotos d’instagram.
Hem passat de plantejar-nos posar inhibidors de senyal de mòbil a l’escola a plantar-los ipads a les mans dels nanos, d’avisar del perill dels telèfons mentre condueixes a integrar aplicacions GPS, càmeres i avisadors mitjançant el mòbil al cotxe i això que som només al 2015.