Les generacions més granadetes acostumen a dir que els joves no tenen consciència dels problemes reals que passen arreu del món, que no veuen què és el que ocorre fora de casa seva perquè tot els ha estat fet i amanit només néixer.
 

Realment hi ha un problema amb la sobreprotecció dels més menuts, no només en el nostre país sinó en general en la societat actual dels països veïns inclosoos, però això no necessàriament vol dir que no coneguin què és el que passa a fora. Aquella frase de ‘jo a la teva ‘edat ja treballava” ara no se li pot dir a un pobre adolescent que no podrà veure el mercat laboral en molts anys, i enviar-los a galeres; a treballar al camp de sol a sol, fer-los carregar caixes amunt i avall, o altres feines que sí que feien abans la joventut, sembla que no es preveu, ni tan sols com a opció, per la majoria de pares moderns.
 

Potser sí que en certs aspectes viuen en una bombolla, que no toquen de peus a terra i que els costa molt diferenciar la seva realitat del que passa a la resta del món, però que alguns siguin així no vol dir que ho siguin tots. Ni els pares, ni els fills. Entre els quals sí que hi ha 500 joves que han corregut contra la fam, una cursa que ha aconseguit conscienciar molta gent i, a més, els diners recaptats es destinaran a la construcció d’un pou d’aigua a Burkina Faso, una acció solidària.
 

Això demostra que sí que hi ha joves vinculats, i molts. La informació del que passa fora de casa seva els arriba més que el que ens arribava als que vam créixer sense tanta tecnologia al nostre voltant, i és que la tele, internet o el telèfon poden servir per més coses que no pas l’oci, i una és la de promocionar activitats solidàries i conscienciar la població del fet que no tots vivim tan bé.