Resulta simptomàtic que durant un acte oficial sigui el mateix cap de Govern qui busqui als redactors d’EL PERIÒDIC per dir-los alguna cosa sobre els articles que surten en aquest mitjà. Resulta curiós perquè revela cert nerviosisme, certa incomoditat davant dels fets com que es faci públic un vídeo que delati el que va demanar Estats Units. La idea és ben clara: els fets són els fets, i les interpretacions dels mateixos són sempre diferents. És evident que el cas BPA està polititzant-se quan s’hauria de dirigir exclusivament a solucionar els problemes dels clients i treballadors de l’entitat, salvar el sistema financer i el nom d’Andorra, però per molt que creguin que ho fan, les actuacions de les autoritats andorranes no ho permeten.

No ho permeten perquè, si bé diuen la seva veritat, la diuen tard o quan se’ls insisteix en roda de premsa per part dels periodistes o en el Consell General per part dels consellers de l’oposició, i quan la diuen, cadascú interpreta de manera diferent la situació perquè l’ambient ja està viciat per una programació dels fets, de les declaracions i de les comunicacions internes del mateix Govern que no han ajudat en res.

Dimecres Jordi Cinca va dir primer durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que no hi havia hagut cap comunicació, ni oficial ni extraoficial cap a Andorra en referència a BPA ni al sistema financer andorrà en el cas de blanqueig de capitals. Després va dir que en l’última legislatura van rebre una comunicació no verbal, i a les preguntes següents va respondre que exactament va ser a l’agost passat i va accedir a passar aquesta informació als grups parlamentaris. Si no s’hagués preguntat al respecte, ho hagués fet? Sabrien els grups parlamentaris tot això? Sembla que la comunicació continua fallant si es demana transparència i la donen a comptagotes, i a qui volen.