Ahir es va presentar el darrer observatori del CRES. Com sempre unes dades que, per si soles, volen dir poca cosa i que cal una anàlisi profunda per trobar-hi una relació amb l’actualitat. Agafades una per una, o en conjunt i fent-ne una lectura en diagonal en segons quins termes semblaria que estem en una situació catastròfica, o pel contrari, en altres termes que vivim en un món ideal.
El fet més destacat és que hi ha por, o preocupació, per la situació econòmica. De ben segur que el cas BPA ha ajudat  que el percentatge de gent que té por de l’evolució de l’economia augmenti, especialment a tota la gent que han preguntat sobre el tema i tenen o tenien diners a l’entitat bancària i el ‘corralito’ no els ha deixat treure’ls. Una altra de les preocupacions, de fet, la primera en percentatge entre els enquestats, és la por de perdre la feina.
Fa uns anys aquesta por al nostre país no existia, qui més qui menys sabia que si deixava la feina, als pocs dies, o setmanes podia arribar-ne a trobar una altra amb certa facilitat. Ara, qui la perd, se les veu magres per aconseguir-ne una altra, i malauradament marxar del país tampoc és gaire a bona opció ja que els nostres veïns no es troben en una millor situació.
Aquesta és una de les bases que cal canviar per aconseguir sortir d’aquesta maleïda crisi. La percepció que tot plegat és difícil. Hem avançat, per descomptat, hem deixat enrere aquell malestar col·lectiu que feia que quan preguntéssim a algú com estava, la resposta era sempre entre dolenta i pitjor, però encara ens queda molt camí per recórrer, molt camí per tornar a veure la gent somrient i feliç pel carrer, l’objectiu final de la majoria de polítiques hauria de ser aquest, del que pengen tots els altres.
Malgrat ens diguin que la situació s’encarrila, que els indicadors són millors que fa uns mesos, fins que no canviem tots plegats la percepció que la situació és preocupant, no deixarà de ser-ho.