Tot just comencen les funcions del Cirque du Soleil i ja s’han venut pràcticament totes les entrades. I és que pels amants d’aquest tipus d’espectacle val la pena aconseguir veure’l de franc (o per un preu ínfim), en comparació al preu de les entrades que acostuma a tenir aquesta franquícia multinacional. Així doncs, l’espectacle consolida la promoció turística pels estius a la capital, i continua sumant simpatitzants i alhora detractors. Els que estan contents amb la iniciativa esgrimeixen els arguments de poder tenir un espectacle de primera qualitat a Andorra, de la repercussió mediàtica que té fora de les nostres fronteres i de la despesa que fan els visitants que vénen expressament a veure el circ. Els que hi estan en contra, expliquen que la despesa dels visitants només es nota als carrers propers al Parc Central, que l’espectacle és de segona en comparació als que fa la companyia a altres llocs, que l’espectacle es fa en una època de l’any en què ja s’omple Andorra i que s’hauria de fer quan aquí no hi ha ningú, o que regalar les entrades és restar-li valor al producte i, per tant, seguir anant a buscar turista que busca low cost.
Opinions per tots els gustos però al final, amb la idea global que Scalada aporta a Andorra més del que resta. El ministre Camp ha aconseguit consolidar-lo malgrat les veus crítiques i l’enorme cost de la campanya, i ja hi ha molts turistes que esperen l’anunci d’un nou espectacle per planejar el seu viatge anual al Principat.
Però Scalada no és l’únic projecte faraònic per captar turistes al país, n’hi ha que continuen en stand by, i que no s’acaba de saber si es duran a terme: un museu nacional, un telecabina al pic del Cubil, les fonts sobre el riu a Andorra la Vella ens han ocupat portades els darrers deu anys, i ara per ara, no en sabem pas gaire cosa.