Sent un país en què gran part del territori és bosc, rius, llacs i alts cims, sembla una oportunitat d’or esperar que tots aquests indrets siguin també una part important de l’economia. El Parc Natural del Comapedrosa no captiva a centenars de milers de visitants, però si a uns 6.000 cada estiu, que no són pocs. 

Ens hem de congratular perquè, a més, aquestes xifres de la gent que trepitja el parc natural no siguin extremadament altes, perquè també s’ha de pensar en el manteniment de la zona, en l’impacte que pot aguantar de totes aquestes petjades, i no oblidar mai què significa que molta gent camini per allà pel que fa als efectes que això pot suposar tant en la flora com en la fauna.
 

Però el Comapedrosa demana les mirades del turisme, perquè és un indret màgic i especial, una zona idolatrada per molts andorrans i també, i molt més de fet, per gent forana que el visita anualment si no ho fa amb més. Perquè aquell cim és meravellós i el pare de tota la resta del país, sent el més alt. Així que les inversions que hi puguin haver, sempre respectant l’entorn, s’han de veure amb bons ulls, i si és el comú de la Massana qui fa el primer pas per donar-li un impuls, benvingut sigui. El Centre d’Interpretació del Comapedrosa, recentment inaugurat i que ha costat 100.000 euros, és ara una obligada visita, i pujar encara més amunt per endinsar-se a pulmó en el parc, una oportunitat de gaudir de la natura en estat viu. 
 

Així que pensem més enllà de les compres, més enllà de l’esquí, i a veure si sabem concretar les fórmules que puguin apostar per un turisme sostenible, que no arribi a ser massificat, però que doni resposta a l’economia del Principat. Perquè les muntanyes que tenim són molt més que un reclam, són patrimoni de tots i una oportunitat per créixer també turísticament.