Aquest dies ha començat la febre de les inauguracions. Els cònsols s’han apressat a presentar en societat tota mena d’instal·lacions, gairebé coincidint amb l’inici de la campanya per a les eleccions comunals del 13 de desembre que, com les anterior, té un gran component mediàtic i de presència a les xarxes socials.
 

La majoria de candidats dels diferents partits tenen una activitat destacada a Facebook i Twitter. Alguns s’estrenen, altres han potenciat la interrelació virtual. Tot és licit per intentar esgarrapar uns quants vots, encara que el porta a porta continua sent el sistema que continua imposant-se per fidelitzar el votant i tenir un contacte més directe.
 

Serà interessant comprovar quants d’aquests perfils de candidats segueixen actius passades les eleccions, quan baixi l’efervescència política que comporta tot procés electoral.
 

També serà interessant constatar quants actes camuflats en pomposes inauguracions s’han dut a terme. S’entén que molts projectes coincideixen amb el final de la legislatura, ja que aquests tenen uns tràmits ineludibles i sovint el calendari fa que determinades actuacions finalitzin quan s’esgota el mandat. Tanmateix, és evident que algunes d’aquestes coincidències no han estat casuals, sinó fruit de l’interès per presentar als ciutadans unes millores tot just quan estan convocats per renovar la composició dels comuns.
 

El votant, però, té memòria i sentit crític i a vegades l’allau de promeses és contraproduent, perquè llavors vénen al cap els compromisos que s’han oblidat i els projectes que s’arrosseguen en els anys i que mai acaben de materialitzar-se. La política té noves formes de presentar-se però pateix els mals de sempre.