Ahir va arribar el dia en què el cap de Govern va poder fer la seva intervenció al Debat d’Orientació que ell mateix va insistir en avançar degut a tot el que ha passat durant els darrers mesos. El format del debat ja el coneixem, ahir el cap de Govern va fer una llarga intervenció, avui seran la resta dels partits de l’arc parlamentari els que podran opinar durant una estona. Però ahir Martí va abordar els dos grans temes que Andorra té sobre la taula amb triomfalisme, parlant de BPA i de les negociacions amb Europa mentre des dels escons, els seus l’aplaudien i els altres s’ho miraven amb neguit, esperant el seu torn d’avui. Com no podia ser d’una altra manera, l’economia ha bellugat la cua per la seva intervenció durant molta estona. La possibilitat d’entrar al FMI, un impuls a l’INAF, i les revisions de les taxes i preus públics són temes que faran córrer tinta els propers mesos.
Les pistes d’esquí o Caldea veuran com l’IGI reduït del que gaudien desapareix, però també la cultura. És clar que després Martí ho va intentat equilibrar dient que es dotarà de més pressupost i personal els museus. Però no tota la cultura és als museus. Per a la majoria dels governs de països desenvolupats la cultura és sempre el germanet pobre. Els pressupostos són escassos i moltes de les coses que es fan sembla que siguin per cumplir l’expedient. I és que per promocionar-la, no n’hi ha prou amb una mica més de pressupost, sinó que calen eines. Eines perquè els professionals que el mateix Govern té contractats puguin fer tot allò que tenen ganes de fer i no poden. Eines perquè els privats puguin fer una oferta seriosa i valenta en cultura, sense necessitat que aquesta sempre hagi de ser subvencionada. Eines perquè al consumidor li arribi l’oferta cultural, i no sempre siguin els mateixos quatre els que van a actes d’aquest tipus. Eines, en definitiva, per invertir en el futur d’un país més culte.