Els legisladors no poden  avançar igual que ho fa la tecnologia, de manera que es produeixen situacions davant les que no se sap com actuar o, simplement, es veten perquè no estan regulades. Els grans avenços de la investigació biomèdica situen als investigadors, les institucions i les empreses responsables davant problemes ètics i legals. Aquesta nova mirada al seu quefer professional resulta de la necessària protecció dels drets i deures dels pacients, que es reflecteix en documents internacionals i legislacions específiques en els diferents països. Andorra, en aquest aspecte, porta un retard considerable, fet que té una enorme repercussió en les empreses estrangeres que podrien estar interessades en situar la seva base d’operacions al país, però que finalment es mostren reticents perquè no tenen un marc legal definit que empari la seva activitat i prefereixen treballar en altres països amb menys risc, tenint en compte que hi ha molts aspectes ètics i morals que envolten la biomedicina.
Que Andorra no hagi signat el Conveni d’Oviedo és una mostra palpable del desinterès per part de l’Executiu per donar suport legal a aquest àmbit, que precisament és un dels que més satisfaccions pot donar en matèria d’inversió estrangera.
El ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, s’ha referit a aquesta problemàtica i ha avançat que el Govern té previst aprovar la Llei del Medicament i de Teràpies avançades, per poder incloure la legislació referent a la biomedicina, i d’aquesta manera acabar amb el buit legal existent.
S’entén que es tracta d’una legislació complexa que obligarà a fer canvis en el Codi Penal, però alhora és indispensable. Si, com diu el ministre, estarà llesta aquest any, benvinguda sigui encara que amb retard.