Els pensionistes que cobren una pensió d’Espanya veuen com el país veí els hi reté un 8% malgrat  que amb el Conveni de no doble Imposició (CDI) la retenció fiscal s’ha d’aplicar només en el país de residència. Es tracta d’una nova incongruència que afecta a un col·lectiu que percep unes retribucions quasi de subsistència i que entén molt poc de lleis i normatives.
Sempre hem insistit que amb la gent de la tercera edat s’ha de tenir una sensibilitat especial i que se’ls ha de tenir ben informats, ja que molts no estan en condicions de fer tràmits i en molts casos desconeixen on s’han de dirigir i quina informació necessiten. El que està passant amb aquest 8% és pot qualificar d’abús, no tant pels imports retinguts –la majoria són quantitats petites– sinó perquè les administracions han aplicat les retencions contradient el conveni signat entre els dos estats. Arran d’aquest fet s’ha pogut saber que a més els pensionistes que viuen a Espanya són víctimes dels bancs espanyols, que cobren cinc euros per la transferència que arriba d’Andorra. Com algunes de les pensions corresponen a persones que han treballat durant un període no massa llarg a Andorra es dóna la paradoxa que a imports molt petits se’ls hi descompta la comissió bancària i la retenció fiscal, amb la qual cosa el que arriba a la butxaca del pensionista és una mísera quantitat.
Tota aquesta polèmica es podia haver estalviat simplement amb una comunicació a les persones que reben les pensions indicant que han de demanar un certificat a l’Oficina de Tributs per presentar-lo a la CASS, i d’aquesta manera s’atura la retenció.
Sembla clar que amb una mica de voluntat es podia haver informat d’aquest tràmit. Ara només queda esperar que s’imposi el sentit comú i que Espanya retorni els diners que han estat cobrats injustament.
Sobretot perquè els funcionaris espanyols  haurien de saber també que estaven utilitzant un procediment que amb el CDI havia quedat abolit.