Un jove ha denunciat un atac homòfob contra la seva persona, una agressió que es va produir de forma verbal i física.  És difícil pronunciar-se sobre si es tracta d’un fet aïllat a Andorra doncs el que sembla clar és que la societat en general encara manté una doble moral. La pregunta és com es pot aconseguir la normalitat i el respecte a totes les opcions sexuals si dirigents polítics i de l’Església fan ostentació de declaracions que atempten contra el respecte a les persones, i no ens referim a Andorra.
S’ha de compartir la idea que a Andorra no tenim una societat homòfoba ni xenòfoba en general, i que la intolerància és un sentiment que va a la baixa. Els joves especialment són els més tolerants perquè han gaudit d’una educació més apropiada que les generacions més grans, que vénen d’èpoques en què els homosexuals encara tenien que sortir de l’armari. Ara no hi ha armaris perquè ningú s’ha d’amagar per la seva condició sexual, però encara queden individus que viuen marcats per l’odi i que ho manifesten sense vergonya.
Aquesta és la situació que ha viscut una parella gai de la Massana, que ha estat víctima d’una persecució i d’una agressió per part d’una persona que està identificada i que anteriorment havia proferit insults i amenaces. Aquest cop, però, ha anat molt més enllà i va perseguir un dels joves amb el cotxe posant en risc la vida d’aquest. La seva acció la va culminar llençant un roc amb l’intenció de fer mal.
Es tracta d’una actuació injustificable que mereix la repulsa de tota la societat i l’actuació contundent de la justícia. S’ha de demostrar que no existeix tolerància davant la intolerància i l’odi i que la diferència només és motiu de rebuig quan està marcada per uns sentiments homòfobs que ja no tenen cabuda. La tolerància ha de ser zero.