No fa ni 15 dies, un dels responsables de Socialdemocràcia i Progrés criticava que el Comú d’Andorra la Vella instal·li càmeres de vigilància al Parc Central per controlar que no hi hagi actes delictius o vandàlics. Dilluns, el Comú d’Escaldes-Engordany va decidir de posar càmeres de vigilància a més punts de la parròquia, entre els quals, els que van patir robatoris la nit de diumenge a dilluns. Delfí Roca ho criticava argumentant un buit legal i exclamant-se que Andorra es convertiria aviat en un Gran Germà, en el qual els seus ciutadans estaran vigilats constantment.
És lògic que a ningú li agradi que el mirin constantment, entenent que també hi ha gent a qui tant li fa, i tots estarem d’acord en què si no hi hagués delinqüència no caldria seguretat, que seria el millor dels escenaris, però el que tenim és que cada cop som un país més insegur, malgrat que les nostres cotes de seguretat superin amb un ampli escreix la majoria dels països del món.  Però vulguem o no, més càmeres vol dir dissuasió. No faran res contra bandes organitzades més enllà d’aportar pistes a la Policia perquè pugui resoldre el trencaclosques que deu ser cada investigació. Però més enllà de gent a favor i gent en contra, potser el que cal és que ens plantegem, en aquesta societat cada cop més tecnificada, algunes preguntes de com volem que sigui casa nostra en un futur. La intimitat de cadascú es veu coaccionada per possibles càmeres de seguretat? De debò que col·lectivament ens cal vigilància per no fer bretolades? Com caldrà protegir totes aquestes imatges per evitar-ne usos no adequats o, simplement, diferents dels motius pels quals han estat preses?  Aquestes en són algunes, però de ben segur en poden sortir una desena més. I cal que ens les fem, perquè la societat canvia i avança molt de pressa i cal que estiguem a l’alçada per no quedar-nos enrere i preparar-nos per la seva progressió. Alhora, no cal tenir por, només cal ser prudent i realista.