El cas de la Nadia Nerea cada dia sorprèn més, i és que sembla que de «simple» l’estafa ara passem a una cosa molt més enrevessada i difícil de pair.

A aquestes alçades el cas s’hauria de dir Fernando Blanco, un home, que si es demostra tot el que s’està dient d’ell seria un dels personatges més lamentables (per ser suaus) que han passat pel Pirineu en dècades.

A hores d’ara se suposa que tothom ja deu conèixer la història, la d’una família que té una filla amb una malaltia degenerativa, força desconeguda, i amb molt difícil pronòstic. Els pares d’aquesta nena, contra mar i marea, aconsegueixen recaptar centenars de milers d’euros, potser un milió diuen, despertant la solidaritat de tothom, especialment dels seus veïns i veïnes del poble d’Organyà.

Fent bona aquella dita de que s’enxampa abans un mentider que un coix, una periodista va descobrir que els suposats tractaments i metges als que el pare portava la seva filla tenien alguna cosa tèrbola.

A partir d’aquí la història es va començar a complicar, la família no va tenir més remei que admetre que havien falsejat certes informacions dels tractaments i que havien exagerat la malaltia de la nena.

Llavors apareix en escena tot tipus d’informacions fins arribar a un suposat llapis de memòria que contindria imatges de la nena despullada.

Amb tot, la nena com a única víctima, explotada pels pares per demanar almoina, i qui sap si alguna cosa més greu i immoral amb les fotografies trobades al pare.

Ahir es va fer públic que el Govern de la Generalitat de Catalunya es presentarà com a acusació particular, mentre van declarar davant el jutge els pares. Sembla que la mala novel·la negra continua.