PUBLICITAT

Treballar per viure o viure per treballar?

El nostre és un país de turisme. Això té evidentment els seus pros però també té els seus contres, i en terme d’horaris, és evident que a hores d’ara només té contres. Som al costat de França, un país on a les vuit del vespre tothom és a casa sopat i fent vida en família. Alhora, som al costat del Mediterrani, on les coses funcionen diferents, a les nou del vespre els bars són plens i la gent es comença a preparar per anar a sopar. 

Són dues realitats, molt properes, i nosaltres ens trobem enmig. El país es dedica al turisme i des de fa anys, es creu que les botigues cal que estiguin obertes fins ben tard per captar qui passi pel carrer a aquelles hores. Però alhora, mirant el carrer, a les nou del vespre els turistes ja no hi són, i hi ha botigues que encara no han abaixat la persiana. 

És evident que ens cal un canvi d’estil de vida. Cada cop hi ha més gent amb problemes de salut a causa de la feina, i no presisament problemes físics, sinó psicològics. Cada cop som més depenents de la feina i costa més desconnectar per culpa de telèfons mòbils, whatsapps i correus electrònics. El món corre molt depressa i en som els principals causants, i alhora víctimes.

Andorra s’ha de plantejar què vol ser quan sigui gran. Significa que al ser un país turístic cal obrir sempre fins ben tard? Hi ha ciutats amb igual o més turisme que el nostre país que tanquen totes les botigues a les sis de la tarda. Altres que les tanquen aviat cada dia menys un, en què les botigues fan un after un parell d’horetes més.  

Passa el mateix a les empreses. La majoria perden més temps a controlar si els treballadors han fitxat a l’hora que els toca que no pas a mirar quina ha estat la seva productivitat real a la feina. 
I el temps passa i de família, amics i hobbies en tenim cada cop menys.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT