Un 1% d’augment de la cotització de la CASS cada any. Aquesta és la proposta feta ahir pel director de prestacions de la parapública que va plantejar aquesta com una de les possibles solucions per aconseguir que les baixes i les cotitzacions puguin ser sostenibles al llarg del temps. Cada any un 1% durant deu o dotze anys per arribar a una situació que faci que la CASS pugui assumir el que necessitem quan ens jubilem.

Ahir, per la seva banda el PS presentava les seves propostes per fomentar l’emprenedoria. Propostes polítiques (com tantes se n’han fet) per intentar que joves i no tan joves tinguin més facilitats que ara per crear negocis. El principal impediment avui dia és el temps per fer la paperassa (que s’ha reduït molt en els darrers anys, tot s’ha de dir) i la quota que cada mes l’emprenedor ha de pagar a la CASS, que, a hores d’ara és de l’equivalent al salari mitjà, encara que el seu salari sigui de 500 euros mensuals o de 5.000. És clar que existeixen reduccions en la quota, però també comporten una reducció dels punts per a la jubilació.

Dos notícies en un mateix dia que podrien semblar antagòniques. Si ara els emprenedors es queixen de les quotes de la seguretat social, què passarà si augmenten un 10 o 12% en el futur? La resposta és fàcil, si no es facilita la tasca als que volen crear negocis nous, no se’n crearan, ningú s’atrevirà a fer el pas si no té molt clar que funcionarà bé.

Cada cop la societat corre més cap a feines que es poden fer des de casa, feines per un sol treballador i feines molt més flexibles que les actuals. Les lleis no van alhora amb aquesta nova manera de treballar, sinó que en van a remolc, i segurament no és tan fàcil legislar sobre aquests temes sense perjudicar les cotitzacions. Cal un joc d’equilibris, però cal jugar-hi perquè ens estem perdent la partida.