Depenent de les dues bandes de la frontera
És evident que un petit país ha d’estar mirant constantment a banda i banda de la frontera per tal d’estar sempre el millor possible amb els seus veïns, els que tenen mar encara tenen alguna opció extra, però nosaltres, som molt vulnerables al que pugui passar al nord o al sud del sud. Perquè tenim un problema afegit, moltes de les coses que ens afecten no es decideixen des de Barcelona, sinó des de Madrid, i això en el moment polític actual a l’estat Espanyol, encara ens ho complica més.
Històricament Andorra ha estat més o menys neutral i més o menys equidistant, els andorrans han anat jugant el seu propi paper en funció de dictadures, de revolucions o d’èpoques tranquil•les mirant de treure’n el millor profit de la banda que millor es podés aprofitar.
Però hi ha coses que no depenen d’un mateix, i quan s’és políticament tant minúscul, poden fer molt mal. Els estanquers francesos estan en peu de guerra contra el tabac andorrà. Ells perden molts diners perquè els és molt complicat competir amb el que entra al país il•legalment, però també amb el que ho fa legalment a través dels visitants que compren un parell de cartrons que porten cap a casa. És per això que reclamen solucions als seus problemes que es plantegen dràstiques per al nostre país. Les eleccions a tocar fan que alguns polítics aprofitin l’avinentesa per fer-los costat, ja sigui per convicció o per esgarrapar uns quants vots, però la cosa no fa gaire bona espina. El nostre Govern haurà de fer malabars i fer un bon ús de la diplomàcia si vol que el país en surti airós i els anims es calmin.
D’altra banda, frontera avall tenim un aeroport que hem ajudat a pagar. Cada intent que s’ha fet per part de privats per fer-hi aterrar vols comercials amb certa regularitat o bé no ha arribat a bon port o bé ha acabat d’una forma massa ràpida per veure-ho com una infraestructura útil. Malgrat tot, l’aeroport va tancar l’any passat amb unes bones xifres en relació amb els anteriors, cosa que demostra que almenys de camí se n’està fent, encara que molts voldrien que fos més ràpid.
Històricament Andorra ha estat més o menys neutral i més o menys equidistant, els andorrans han anat jugant el seu propi paper en funció de dictadures, de revolucions o d’èpoques tranquil•les mirant de treure’n el millor profit de la banda que millor es podés aprofitar.
Però hi ha coses que no depenen d’un mateix, i quan s’és políticament tant minúscul, poden fer molt mal. Els estanquers francesos estan en peu de guerra contra el tabac andorrà. Ells perden molts diners perquè els és molt complicat competir amb el que entra al país il•legalment, però també amb el que ho fa legalment a través dels visitants que compren un parell de cartrons que porten cap a casa. És per això que reclamen solucions als seus problemes que es plantegen dràstiques per al nostre país. Les eleccions a tocar fan que alguns polítics aprofitin l’avinentesa per fer-los costat, ja sigui per convicció o per esgarrapar uns quants vots, però la cosa no fa gaire bona espina. El nostre Govern haurà de fer malabars i fer un bon ús de la diplomàcia si vol que el país en surti airós i els anims es calmin.
D’altra banda, frontera avall tenim un aeroport que hem ajudat a pagar. Cada intent que s’ha fet per part de privats per fer-hi aterrar vols comercials amb certa regularitat o bé no ha arribat a bon port o bé ha acabat d’una forma massa ràpida per veure-ho com una infraestructura útil. Malgrat tot, l’aeroport va tancar l’any passat amb unes bones xifres en relació amb els anteriors, cosa que demostra que almenys de camí se n’està fent, encara que molts voldrien que fos més ràpid.