El cap de Govern insisteix en què el Brèxit no ha de ser un estorb per les negociacions amb la Unió Europea, admet que en canviarà el ritme però que no pot bloquejar-les. I és que la sortida de la Gran Bretanya d’Europa deixa un escenari incert, però de ben segur que canviarà el si de la Unió Europea i que generarà noves situacions que abans ni es preveien, per començar, un possible referèndum d’Escòcia per sortir de la Gran Bretanya i mantenir-se fora d’Europa. 

En definitiva, a l’Europa on entrarà Andorra, si finalment s’arriba a un acord amb la UE i el poble andorrà l’accepta, pot ser ben diferent de l’Europa amb què es va començar a negociar ara ja fa una bona pila de temps. 

Fa tot just un parell de dies, Mònaco, San Marino i el Principat es van posar d’acord a fer un front comú per tractar amb la UE un dels punts més controvertits del possible acord: la lliure circulació de persones. És un dels pilars de la Unió i un dels motius principals pels quals es va crear, i de ben segur que un dels que els negociadors més voldran mantenir dins el tracte, però els petits països tenen por que una possible immigració massiva cap als seus territoris sigui perjudicial. És evident que un país de reduïdes dimensions no pot jugar en moltes coses en la mateixa lliga que els seus germans grans, o com a mínim fer-ho amb les mateixes condicions. Però si reclamem alguna cosa haurem de cedir en altres, i possiblement si els europeus no poden venir a viure i treballar lliurement a Andorra, nosaltres tampoc no podrem anar a fer-ho en altres països de la Unió, almenys sense tenir una doble nacionalitat amb algun dels països que sí que hi tingui dret, però aquí ja obriríem una altra caixa dels trons, que prou problemes crea parlar-ne encara.