L’article 6 de la Constitució estableix que «totes les persones són iguals davant la llei. Ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social.  Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives». Però no tothom és tractat igual. En l’àmbit laboral, segons es va revelar ahir durant la sessió de la Conadis, una persona que té una discapacitat cobra menys (en alguns casos molt menys) que una altra persona que no té cap discapacitat, i en el mateix lloc de feina.

La injustícia clama al cel. Si el salari fixat per a un lloc de treball és un de concret, ha de ser el mateix per a qualsevol persona que la desenvolupi amb eficàcia. Que tingui o no una discapacitat és secundari.

Fins fa uns mesos, les persones que tenen una discapacitat seguien un circuit paral·lel dins del Servei d’Ocupació, com si fossin persones diferents que no accedeixen a la mateixa borsa de treball. Ara ja formen part del circuit que segueix tothom i si tenen alguna especificitat que influeix en el tipus de treball que busquen o se’ls pot oferir, aleshores el personal d’Ocupació, ja format, l’orienta adequadament.

En la reunió de la Conadis també es va recordar que s’avalua la possibilitat d’oferir avantatges fiscals o a la CASS a les empreses que contractin persones amb discapacitat. És un incentiu que pot fomentar la seva contractació, però les empreses haurien de veure més enllà de la discapacitat i no contractar la persona només perquè n’obté beneficis econòmics i queda bé de cara a la galeria.

Tothom té la capacitat de treballar, només cal encaixar les peces i, sobretot, tractar amb igualtat de condicions a qualsevol treballador, amb discapacitat o no.