La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) –que depèn del Consell d’Europa– ha tornat a incidir en el seu darrer informe en el tema de l’accés a la nacionalitat andorrana. Ho fa recordant que 14.000 estrangers que estan en disposició d’adquirir la nacionalitat no han fet aquest pas, alhora que es reclama que es permeti la doble nacionalitat, una possibilitat que es difícil de digerir per una majoria d’andorrans tot i que hi ha una realitat amagada –i es pot dir que consentida– de persones que comparteixen dues nacionalitats malgrat que està prohibit. L’ECRI, a diferència de l’anterior informe, situa ara en 10 els anys de residència per accedir a la nacionalitat andorrana, un temps que s’ha de considerar suficient si es parteix del criteri que el sentiment d’andorranitat no es un tràmit burocràtic sinó la forma com s’ha fet la integració en el país d’acollida.
El més preocupant de l’informe de l’ECRI no és precisament la nacionalitat, sinó les referències que fa a la intolerància i al racisme amb un toc d’atenció al Govern per la falta de dades fiables que l’organisme europeu atribueix a la por de fer-ho públic o bé a què Andorra no disposa d’instruments per elaborar aquestes dades. Els dos supòsits són preocupants, perquè l’única manera de combatre una realitat negativa és admetre la seva existència i conèixer exactament com és la situació, doncs en cas contrari és molt difícil impulsar polítiques per combatre els punts negatius. La radiografia del Consell d’Europa ha de ser vista com una aportació crítica però que ha de servir per millorar. Sovint des de l’exterior es veu la situació de forma diferent, especialment quan es tracta de temes que poden transmetre una visió negativa d’Andorra. I aquesta xifra de 14.000 potencials  nous andorrans ha de convidar a fer una reflexió molt profunda.