Ser jove no implica obligatòriament despreocupació total. L’educació, l’atur juvenil, la llibertat d’expressió, l’emancipació i fins i tot Internet estan determinats en funció del partit polític que es trobi en el govern i dels seus dirigents. La política és determinant en la vida de la població però no és fins a determinada edat –segons els estudis– que la majoria de persones s’interessen per la política. A Andorra la situació se sembla molt a la dels països veïns i a l’entorn europeu. Segons es constata en el darrer estudi del CRES la majoria dels nostres joves no presten atenció als polítics i no és fins als 55 anys que comença a niar la percepció que el vot és un dret que s’ha d’exercir i que la política és molt important perquè condiciona les nostres vides. Segons un estudi elaborat a Espanya hi ha una desconfiança generalitzada dels joves sobre la política convencional i les institucions, i més de vuit de cada 10 creuen que els partits polítics només estan interessats en el seu vot i no en la seva opinió.
Si bé a Andorra les xifres poden ser extrapolables, les característiques del país fa que les circumstàncies siguin diferents. D’una banda hi ha la proximitat, un aspecte positiu perquè transmet una imatge propera dels polítics i la sensació que se’ls hi pot fer arribar opinions o queixes de manera relativament fàcil. A l’altre extrem es troba la política llunyana per a aquells joves de primera generació que han vist com els seus pares no han votat mai en el país d’acollida i per tant han seguit amb poc entusiasme els esdeveniments que s’han anat produint.
Andorra no pot permetre’s el luxe de prescindir dels seus joves, precisament dels que més preparats estan. I són els polítics actuals els que amb la seva manera de fer poden aconseguir una resposta positiva dels joves. Això no es fa amb gestos sinó amb actes.