Presó és sinònim de privació de llibertat però no sempre ho és de reinserció. A Espanya, per exemple, els percentatges de reinserció sense reincidència són dels més baixos de la Unió Europea. És un error pensar que el fet d’incrementar la durada de les penes sigui un factor fonamental per evitar la reincidència, perquè quan algú delinqueix no pensa en el nombre d’anys que li poden caure. En les dècades dels 70 i els 80 es va expandir el concepte nothing works (res funciona) respecte als programes de reinserció. No obstant això, en els últims anys s’ha vist que hi ha molts que sí funcionen.
Els experts coincideixen en afirmar que l’ajuda ha de produir-se durant el compliment de les penes per evitar que quan surti al carrer la possibilitat de trobar una feina sigui zero, amb la qual cosa s’incrementen les possibilitats que la persona es vegi abocada a delinquir de nou.
Ahir el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, i el director general d’Andorra Telecom, Jordi Nadal, van signar un conveni marc de col·laboració entre el Centre Penitenciari de la Comella i l’operadora de telecomunicacions per afavorir la inclusió social i laboral dels reclusos. Es tracta d’oferir als interns treballs remunerats de caràcter manual i força volum, com ara triatges d’aparells i tasques d’embalatge. La presó no ha de ser vist com un lloc on la persona condemnada deixa perdre una part de la seva vida, sinó que la privació  de la llibertat ha de facilitar temps i eines per a la reinserció a la societat. La persona haurà pagat el seu deute i tornar al carrer s’hauria de fer amb el menor trauma i amb possibilitats de portar una vida normal.
El ministre va manifestar ahir  que l’aspecte laboral és un factor decisiu per a la inclusió dels presos quan siguin posats en la llibertat. Aquest és l’objectiu de la presó.