Andorra ha acollit per primera vegada una trobada trilateral entre els petits estats que negocien un acord d’associació amb la Unió Europea: Mònaco, San Marino i Andorra amb l’objectiu d’unificar criteris per negociar de forma conjunta amb Brussel·les aquells punts que més preocupen com a petits països, com són les llibertats essencials d’Europa –sobretot les de serveis i capitals, que són les que es començaran a treballar el 2018.
No hi ha cap mena de dubte que definir una estratègia conjunta entre els tres països ha de permetre una negociació més fàcil que fer-ho en solitari. Si tota una potència com el Regne Unit es troba en una situació de debilitat en la negociació del brexit, tothom pot imaginar com funciona el corró comunitari quan a l’altra cantó de la taula hi ha una delegació que representa un país de poc més de 70.000 habitants.
Andorra no ho té gens fàcil, això se sap des d’un bon inici, i per tant és essencial tenir clars els plantejaments. Aquesta estratègia conjunta es dividirà en la negociació per a cadascuna de les quatre llibertats essencials de la UE: mercaderies, capital, serveis i persones. Però sobretot capital i serveis, ja que la de mercaderies s’ha de tancar els propers mesos i la de persones no es començarà a treballar fins a finals de l’any vinent. Però malgrat les coincidències existents amb Mònaco i San Marino, hi ha un tema que Andorra ha d’encarar en solitari, com és el període transitori de 20 anys sobre el tabac. El Govern es mostra confiat en què arrencarà un compromís de la UE, però s’ha de veure si Brussel·les accepta aquesta excepció que és fonamental per a la supervivència d’una pagesia que encara s’aferra al tabac com a cultiu de subsistència però que hauria d’estar estudiant alternatives de futur.