Els diners que es recapten amb la compra de les bosses de plàstic dels supermarcats no es destinen al benefici del medi ambient. Un fet aparentment contradictori, ja que la iniciativa té com a principal objectiu no fer ús d’un residu que pot trigar fins a mig segle a desaparèixer. El ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat justifica la manca d’un fons destinat a la promoció i protecció mediambiental argumentant que és una mesura dissuasiva i no recaptadora. El cert és, però, que el 2012, quan es va aprovar el primer reglament per lluitar contra l’ús de les bosses plàstiques es va anunciar que tot i que serien els comerços els encarregats de recaptar els dos cèntims que aleshores establia la llei, els diners es revertirien en campanyes de foment del comerç al país. 

Vist, però, que dos cèntims eren insuficients per canviar la mentalitat de la població, el ministeri ha fixat ara el preu de les bosses entre 10 i 15 cèntims. La justificació de l’increment és, segons el director general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, que aquest preu genera una barrera psicològica que fa que la ciutadania no les compri. No va especificar, però, si seguir pujant el preu en cas que els usuaris es tornin a acostumar a pagar aquest cost és una opció. 

En tot cas, acceptat que la solució passa per pagar, sigui quina sigui la quantitat dissuasiva, seria per tots fàcil d’entendre que els nostres diners es destinessin a campanyes de sensibilització o a accions en benefici del medi ambient. Encara hi ha crítiques per les mesures a favor del nostre entorn natural com és la de pagar per les bosses de plàstic. Però no hi ha dubte que cal cuidar el planeta si volem assegurar un futur per als nostres successors. I, si tenim l’oportunitat de tenir més pressupost per fer-ho, per què no pensar-hi?