Tot està a punt per a l’aqüeducte d’aquest mes en què s’ha convertit el pont de la Puríssima. Les previsions són excel·lents, tant que els hotelers reconeixen que l’elevada demanda els hi permet apujar els preus de les habitacions, un fet que no acostuma a passar sovint, més aviat el contrari.
A banda de la generositat del calendari la situació de les pistes és òptima per a aquest inici de temporada ja que tots els dominis gaudeixen de neu abundant.
Hi ha, doncs, una gran il·lusió per aconseguir complir unes expectatives que són bones, encara que tot depèn de les circumstàncies que es vagin produint, la majoria de les quals no depenen d’Andorra. Un bon hivern és sinònim d’un bon any per a Andorra, encara que aquest estigui protagonitzat per la mala notícia de la desaparició de Grandvalira, un nom que a l’exterior es relaciona de seguida amb Andorra.
I és que parlar del Principat és parlar de neu, una indústria que ha transformat l’economia i ha convertit aquest petit coprincipat en una referència que ja s’atreveix a organitzar competicions de l’elit de l’esquí. És cert que l’assignatura pendent passa encara per transformar el turisme, per aconseguir captar el perfil de visitant de llarga estada i d’elevat poder adquisitiu, però això passa per mirar cap a altres mercats més enllà de França i Espanya, on aquest tipus de turista es fixa en països més llunyans.
Aquest hivern servirà de termòmetre per analitzar l’evolució del turisme rus, anglès o d’altres països ara que sembla que l’economia comença a deixar enrera el pitjor de la crisi econòmica. Si Andorra és capaç de quedar-se amb una petita porció d’aquest pastís, qui primer ho notarà serà la nostra economia i per tant tindrà que arribar també als ciutadans..