El dèficit del sistema sanitari i la inviabilitat de les futures pensions no deixen lloc al dubte. Calen canvis. I ens afectaran. És important que la població comenci a conscienciar-se que siguin quines siguin les modificacions que finalment siguin aprovades totes afectaran la nostra butxaca i el nostre dia a dia d’una manera o d’una altra. Aquesta legislatura ja hem viscut un augment de les cotitzacions que s’ha traduït en una baixada salarial. És conegut, però, que l’increment de dos punts és insuficient i que més tard o més d’hora caldrà tornar a tocar el percentatge. 

Aquesta, però, no és l’única mesura amb la qual s’estudia. Sense inventar res, fa temps que la CASS posa sobre la taula la possibilitat d’allargar l’edat de jubilació, de la mateixa manera que han fet els països veïns. El darrer estudi de viabilitat elaborat per experts francesos indica que caldria treballar fins als 72 anys perquè el sistema fos viable a llarg termini. Una opció, però, que el president del Consell d’Administració, Jean-Michel Rascagneres, ha rebutjat. Al seu entendre, cal adaptar-se a l’esperança de vida actual allargant els anys actius però no anant més enllà dels 67 anys i implementant el canvi d’una manera paulatina. 

La decisió final l’haurà d’acabar prenent el Govern i haurà d’estar aprovada pel Consell General. Sigui quina sigui, està clar que cal actuar i que cal fer-ho ja. La situació és crítica i amb el temps empitjora. Més jubilats, més esperança de vida i salaris més baixos. Surt més del que entra i s’ha trigat massa en actuar. L’estudi dels experts calcula que el 2023 el cost de les pensions ja serà més elevat que el recaptat en cotitzacions i que el fons de reserves deixarà de tenir actius l’any 2037. És important explicar de manera assertiva a la població la urgència de les mesures i la seva necessitat, perquè tots fem un esforç per conservar el nostre sistema.