Marc Velasco Farré (Escaldes-Engordany, 1998) és l’hereu d’Escaldes-Engordany per als pròxims dos anys, en substitució d’Àlex Bandera, hereu des del 2012. El Marc, de 17 anys, estudia quart d’ESO i farà el batxillerat científic. El jove hereu vol ser policia, però abans estudiarà criminologia. Ara encara amb il·lusió la representació de la seva parròquia juntament amb la pubilla d’Escaldes-Engordany, Laura Martínez.

–Per què es va presentar a hereu?
–Per seguir la tradició. El meu germà va ser hereu i la meva germana es va presentar a pubilleta.

–Com va ser el procés de selecció?
–Un examen escrit sobre cultura d’Escaldes-Engordany, per exemple, ens van preguntar quin és el dia de Santa Anna, els patrons d’Escaldes, l’ordre protocol·lari....

–Què van dir els seus amics quan els va explicar que volia ser hereu?
–Alguns coneixien la tradició i els va agradar la idea!

–Quina és la seva afició preferida?
–Els esports. Jugo a vòlei, a l’equip juvenil d’Andorra. Ara estem últims, però aquest any hi ha hagut noves incorporacions.

–Què és el que més li agrada del país?
–És un país amb molta cultura, i tenim patrimoni, com la Vall del Madriu-Perafita-Claror. També el passeig per a vinanats, Vivand, que afavoriex bastant el comerç.

–I el que menys?
–Alguns assumptes polítics. I també el sistema sanitari, l’última vegada que vaig anar a urgències érem tres persones i vam esperar dues hores!
 
–Té algun raconet preferit?
–M’agrada molt l’església de Sant Romà d’Escaldes, ja hi anàvem quan érem petits.

–Recicla?
–No... Faig el que puc.

–A vostè no li toca, però què en pensa que ara es pagui l’IRPF a Andorra?
–Jo crec que, com a tot arreu, si no es gastessin els diners en certes coses en què no se les haurien de gastar no caldrien tants impostos.

–Per estudiar marxarà fora? Pensa quedar-se a treballar fora o voldria tornar al país?
–Jo de petit pensava marxar als Estats Units però he vist que prefereiox estar aquí.

–Abans ja ens ho comentava, però, què li sembla el model sanitari?
–El problema és que només hi ha un hospital, i a la gent del Pas de la Casa els afecta. Si ha de venir una dona embarassada... Caldria fer alguna instal·lació, no un hospital, però alguna cosa.

–Creu que comprar aquí és barat?
–Comparat amb Espanya sí. Si te’n vas a Espanya a comprar et retornen l’IVA, però és més barat aquí.

–Li agrada anar de compres?
–Si no és electrònica, no!

–L’interessa la política? Ha seguit la campanya electoral de les eleccions generals?
–Jo sí. A més, el meu oncle s’ha presentat per Escaldes-Engordany.

–Té ganes de votar?
–Jo veient el panorama no sé si votaré a algú. A veure si canvien les coses en els pròxims quatre anys.

–Falten joves en política?
–No és això, hi hauria d’haver gent amb més cap. Que no pensin només amb els diners com passa a Espanya i que ja comença a passar aquí, sinó que es pensi més en el poble. Si la política fos només per afició, que no es cobrés, més de la meitat dels que hi ha no hi serien.

–Està enganxat al mòbil?
–Sí! Encara que em quedi poca bateria me l’emporto igual.

–Què mira a la televisió?
–Sóc més de mirar pel·lícules i de sèries de comèdia.

–Té por a la mort? O és massa jove per pensar-hi?
–Jo la tinc present últimament, però no li tinc por, respecte sí.

–I creu que hi ha alguna cosa més després de la mort?
–Jo no hi penso, si n’hi ha bé i si no hi ha res, és el que hi ha.

–Estalvia?
–Ho he intentat, però als dos dies ja he trencat la guardiola.

–Treballarà a l’estiu?
–Ho tinc previst, volia ser becari en el programa d’estiu de BPA...

–Què farà ara com a hereu?
–Si tenim la vestimenta a temps, amb la pubilla anirem el 21 d’abril al Parlament de Catalunya.

–Animi els joves a presentar-se a hereu d’Escaldes-Engordany?
–És una oportunitat de conèixer moltes joves i moltes tradicions.