JOSÉ MANUEL DA SILVA Cònsol honorari de Portugal
JOSÉ MANUEL DA SILVA: «Les negociacions per tancar l’acord del CDI van pel bon camí»
La comunitat de residents portuguesos s’ha reduït considerablement en els darrers anys. La crua crisi econòmica ha arrasat i es va portar per endavant més de 3.000 persones que van abandonar el Principat des de l’any 2012. Si bé la davallada de la colònia portuguesa s’ha estabilitzat encara segueixen marxant tot i que d’una forma molt més moderada que abans. D’altra banda, el cònsol honorari de Portugal confia que la imminent signatura del Conveni de No Doble Imposició, CDI, servirà per incrementar les excel·lents relacions actuals entre els dos estats. Les negociacions es troben a la recta final i, si es compleixen els terminis, en els propers dos mesos, es tancarà l’acord.
–Actualment quantes persones formen la comunitat de residents portuguesos a Andorra?
–Ara la xifra se situa entre 10.800 i 11.000, tot i que es difícil disposar de les dades concretes perquè no tots els que abandonen el país ho comuniquen al consolat. Simplement es donen de baixa al Servei d’Immigració i no fan cap tràmit al Consolat.
–Per tant, les xifres demostren una reducció força considerable de lusitans, no?
–Sí, la veritat és que estem parlant d’una població que s’ha reduït des del 2012 en més de 3.000 persones... van decidir marxar del Principat principalment per falta de feina.
–I, ara, es manté aquesta tendència?
–No tant, tot i que hem seguit tramitant baixes durant tot el 2014 i en el que portem d’aquest 2015. Cada mes hi ha una família o un resident que es dóna de baixa, malgrat que la tendència actual sigui a una certa estabilitat.
–Per contra, quantes arribades s’han produït?
–Molt poques. Aquesta setmana, per exemple, em va venir a veure una persona que no té feina i pretenia inscriure’s al Consolat. Ara no és el moment però tampoc tenim gaires demandes.
–Com ha influït la crisi del sector de la construcció en aquest descens de residents?
–Ha influït una mica però no del tot, malgrat que el de la construcció és el més perjudicat per la crisi econòmica global. Cal tenir present que també es dóna el cas de membres d’una mateixa unitat familiar, el qual un d’ells es dedica a la construcció mentre que un altre treballa en un altre sector. Per tant, d’una manera o altra tots els sectors estan implicats.
–Té constància que molts portuguesos que han abandonat el Principat s’han traslladat a la Seu d’Urgell o en municipis propers?
–Des del consolat és una realitat que no podem constata donat que la gent que marxa a Espanya depèn del consolat general ubicat a Barcelona i, per tant, no del d’Andorra. És normal que busquin feina en d’altres indrets. En qualsevol cas la Seu d’Urgell sempre ha comptat amb una important comunitat de portuguesos.
–Quines són les principals inquietuds que els hi transmeten els seus conciutadans?
–Com passa amb la resta de comunitats i de ciutadans, la falta de feina és la principal preocupació que hi ha, tenint en compte que molts d’ells porten residint al Principat durant molts anys. També inquieta els mals moments que esta vivint el país com ara, la crisi financera, el sistema d’immigració, els ajuts socials, entre d’altres.
–La borsa d’aturats és important entre la comunitat de residents?
–Sí, el que sabem és de quantes persones estem parlant perquè no tenim accés a les dades del Servei d’Ocupació.
–Creu que els residents mostren prou confiança amb el seu Consolat?
–Hi ha encara molt camí per recórrer. No hem d’oblidar que varem estar sense ambaixada durant pràcticament un any. Durant aquest període no es va fer res. El consolat està fent la seva feina, crec que estem treballant bé i estic convençut que mica en mica tornaran.
–Quines són els principals tràmits que es fan?
–El principal tràmit és el carnet d’identitat, seguit del passaport o el registre de naixement de nadons,... Amb el sistema informatitzat actual es poden obtenir al minut molts documents, el que implica una major proximitat amb la gent. Tenim una facilitat més propera que no teníem abans. Estem fent tot el possible perquè la comunitat portuguesa estigui ben atesa. Segons el govern portuguès les expectatives s’estan complint.
–I, per a quan una ambaixada?
–No depèn de mi, sinó dels caps d’Estat i de Govern. No està descartat però per a aquest any és difícil. Si Andorra estableix un ambaixador a Portugal, o Portugal aquí es una qüestió que han de decidir els dos executius. Per una qüestió estrictament econòmica no hi ha una ambaixada. Uns mesos abans que Andorra es quedés sense ambaixador, es va treure l’ambaixada d’Andorra a Portugal. Això va ser un factor que no va agradar a les autoritats portugueses. A aquesta circumstància també es va afegir la crisi econòmica que va ser determinant. Però també cal recordar que altres ambaixades van ser tancades i, per tant, no podem parlar de discriminació com a país. Les relacions actuals, tot i que no hi hagin ambaixadors, són excel·lents.
–Per quant és previst que es tanqui el CDI amb Portugal?
–Les negociacions van a bon ritme i per bon camí i, així m’ho ha transmet el ministre d’afers exteriors, Gilbert Saboya. Desitjo que al llarg d’aquest any es pugui tancar perquè això és bo pels dos estats i les dos comunitats.
–Com va passar a Espanya i França, es contempla la possibilitat que el primer ministre portuguès, Pedro Passos-Coelho, visiti el Principat per signar el document?
–Sí, podria ser que aprofitant la visita del primer ministre es signés el CDI. Espero que sigui així a l’igual que va succeir quan el president de la República de Portugal va fer la visita oficial a Andorra, la qual va ser tot un èxit i alhora un orgull per a la comunitat portuguesa. Espero que vingui el més aviat possible.
–Les eleccions que celebrarà Portugal el mes d’octubre poden condicionar el calendari?
–No ho sé però espero que el signi el govern actual perquè és el que està portant les negociacions.
–I en el cas de la crisi financera que travessa Andorra?
–Una cosa no té res a veure amb una altra. Les negociacions s’estan duent a terme i van pel bon camí.
–Les picabaralles entre les diverses associacions portugueses fins a quin punt transmeten una bona imatge de la comunitat portuguesa?
–Sincerament no m’agraden. Des de fa uns mesos cap enrera tot està molt més tranquil. Les associacions estan fent activitats en conjunt i tenen entre elles una molt bona relació. És veritat que hi va haver una mica d’enrenou quan va haver el Consell de les Comunitats però això ara ja és passat i ara toca mirar cap al futur. A mi m’agradaria que tota la comunitat portuguesa fes pinya en uns moments tant difícils com els que vivim. Sempre hi haurà alguna picabaralla però la rivalitat si és bona també ajuda. Espero i desitjo que tot vagi bé.
–Actualment quantes persones formen la comunitat de residents portuguesos a Andorra?
–Ara la xifra se situa entre 10.800 i 11.000, tot i que es difícil disposar de les dades concretes perquè no tots els que abandonen el país ho comuniquen al consolat. Simplement es donen de baixa al Servei d’Immigració i no fan cap tràmit al Consolat.
–Per tant, les xifres demostren una reducció força considerable de lusitans, no?
–Sí, la veritat és que estem parlant d’una població que s’ha reduït des del 2012 en més de 3.000 persones... van decidir marxar del Principat principalment per falta de feina.
–I, ara, es manté aquesta tendència?
–No tant, tot i que hem seguit tramitant baixes durant tot el 2014 i en el que portem d’aquest 2015. Cada mes hi ha una família o un resident que es dóna de baixa, malgrat que la tendència actual sigui a una certa estabilitat.
–Per contra, quantes arribades s’han produït?
–Molt poques. Aquesta setmana, per exemple, em va venir a veure una persona que no té feina i pretenia inscriure’s al Consolat. Ara no és el moment però tampoc tenim gaires demandes.
–Com ha influït la crisi del sector de la construcció en aquest descens de residents?
–Ha influït una mica però no del tot, malgrat que el de la construcció és el més perjudicat per la crisi econòmica global. Cal tenir present que també es dóna el cas de membres d’una mateixa unitat familiar, el qual un d’ells es dedica a la construcció mentre que un altre treballa en un altre sector. Per tant, d’una manera o altra tots els sectors estan implicats.
–Té constància que molts portuguesos que han abandonat el Principat s’han traslladat a la Seu d’Urgell o en municipis propers?
–Des del consolat és una realitat que no podem constata donat que la gent que marxa a Espanya depèn del consolat general ubicat a Barcelona i, per tant, no del d’Andorra. És normal que busquin feina en d’altres indrets. En qualsevol cas la Seu d’Urgell sempre ha comptat amb una important comunitat de portuguesos.
–Quines són les principals inquietuds que els hi transmeten els seus conciutadans?
–Com passa amb la resta de comunitats i de ciutadans, la falta de feina és la principal preocupació que hi ha, tenint en compte que molts d’ells porten residint al Principat durant molts anys. També inquieta els mals moments que esta vivint el país com ara, la crisi financera, el sistema d’immigració, els ajuts socials, entre d’altres.
–La borsa d’aturats és important entre la comunitat de residents?
–Sí, el que sabem és de quantes persones estem parlant perquè no tenim accés a les dades del Servei d’Ocupació.
–Creu que els residents mostren prou confiança amb el seu Consolat?
–Hi ha encara molt camí per recórrer. No hem d’oblidar que varem estar sense ambaixada durant pràcticament un any. Durant aquest període no es va fer res. El consolat està fent la seva feina, crec que estem treballant bé i estic convençut que mica en mica tornaran.
–Quines són els principals tràmits que es fan?
–El principal tràmit és el carnet d’identitat, seguit del passaport o el registre de naixement de nadons,... Amb el sistema informatitzat actual es poden obtenir al minut molts documents, el que implica una major proximitat amb la gent. Tenim una facilitat més propera que no teníem abans. Estem fent tot el possible perquè la comunitat portuguesa estigui ben atesa. Segons el govern portuguès les expectatives s’estan complint.
–I, per a quan una ambaixada?
–No depèn de mi, sinó dels caps d’Estat i de Govern. No està descartat però per a aquest any és difícil. Si Andorra estableix un ambaixador a Portugal, o Portugal aquí es una qüestió que han de decidir els dos executius. Per una qüestió estrictament econòmica no hi ha una ambaixada. Uns mesos abans que Andorra es quedés sense ambaixador, es va treure l’ambaixada d’Andorra a Portugal. Això va ser un factor que no va agradar a les autoritats portugueses. A aquesta circumstància també es va afegir la crisi econòmica que va ser determinant. Però també cal recordar que altres ambaixades van ser tancades i, per tant, no podem parlar de discriminació com a país. Les relacions actuals, tot i que no hi hagin ambaixadors, són excel·lents.
–Per quant és previst que es tanqui el CDI amb Portugal?
–Les negociacions van a bon ritme i per bon camí i, així m’ho ha transmet el ministre d’afers exteriors, Gilbert Saboya. Desitjo que al llarg d’aquest any es pugui tancar perquè això és bo pels dos estats i les dos comunitats.
–Com va passar a Espanya i França, es contempla la possibilitat que el primer ministre portuguès, Pedro Passos-Coelho, visiti el Principat per signar el document?
–Sí, podria ser que aprofitant la visita del primer ministre es signés el CDI. Espero que sigui així a l’igual que va succeir quan el president de la República de Portugal va fer la visita oficial a Andorra, la qual va ser tot un èxit i alhora un orgull per a la comunitat portuguesa. Espero que vingui el més aviat possible.
–Les eleccions que celebrarà Portugal el mes d’octubre poden condicionar el calendari?
–No ho sé però espero que el signi el govern actual perquè és el que està portant les negociacions.
–I en el cas de la crisi financera que travessa Andorra?
–Una cosa no té res a veure amb una altra. Les negociacions s’estan duent a terme i van pel bon camí.
–Les picabaralles entre les diverses associacions portugueses fins a quin punt transmeten una bona imatge de la comunitat portuguesa?
–Sincerament no m’agraden. Des de fa uns mesos cap enrera tot està molt més tranquil. Les associacions estan fent activitats en conjunt i tenen entre elles una molt bona relació. És veritat que hi va haver una mica d’enrenou quan va haver el Consell de les Comunitats però això ara ja és passat i ara toca mirar cap al futur. A mi m’agradaria que tota la comunitat portuguesa fes pinya en uns moments tant difícils com els que vivim. Sempre hi haurà alguna picabaralla però la rivalitat si és bona també ajuda. Espero i desitjo que tot vagi bé.