Llueix amb orgull un pin amb el símbol socialdemòcrata, la rosa que es va instaurar com a imatge icònica quan es va fundar el PS. Exhibeix el seu millor somriure. Té ganes de xerrar i d’exposar la seva ideologia. 

 

–No ens presentem estrictament per guanyar. Som molt conscients que els nostres postulats són més minoritaris i jo mai faré cap moviment que suposi un trencament, una divisió ni res per l’estil. Nosaltres no juguem en aquests escenaris, nosaltres treballem amb les nostres capacitats i el temps que tenim disponible. I si ens presentem és perquè tenim una determinada visió de per on ha de tirar el partit després del trencament de fa dos anys i perquè creiem que, en alguns grans temes, ens hem de postular  en posicions més d’esquerres. Acostumem a dir, en un to simpàtic, que la diferència que hi ha entre la nostra opció i la altre candidatura és que ells van a ritme de vals i nosaltres busquem els objectius a ritme de foxtrot.  

 

–Ens agradaria que, d’una forma gradual, el partit evolucionés cap a una estructura més assambleària. Encara que pugui semblar molt trencador des del punt de vista funcional, no ho és. Simplement és no esperar a fer les coses, ni al proper congrés per prendre decisions. Es reunir als comitès locals, les comissions de treballs, portar el tema al directiu i, finalment, a l’executiu. Seria una fórmula engrescadora i animaria a la gent a participar més.

–Com va valora la renúncia de Pere López a la secretaria del partit? 

–La responsabilitat que representa estar al Consell General és molt gran i la càrrega de treball que té és important. Ell, per coherència, ha desestimat seguir en l’executiva del partit per centrar els seus esforços en la seva tasca de conseller.

 

–Pel nostre plantejament. D’una vegada ens hem de treure la jaqueta de l’eterna prudència, de no voler molestar a ningú. Hem de dir obertament que som d’esquerres, som demòcrates i som progressistes. Fer polítiques d’esquerra tampoc implica estar de punta amb ningú. Ni amb els poders fàctics, ni amb els financers, ni amb empresaris ni amb l’església.  Som racionalistes i humanistes.

 

–Tenir més connexió amb la gent del carrer. Cada cop més l’estem adquirint, però l’hem d’intensificar i hem d’estar constantment en contacte amb ells. És una urgència. Hem d’estar al costat de la gent que ho necessita i que es vegi que ho estem, mostrar-ho més. Estar on hem d’estar i on crec que hem d’estar. Hem de mobilitzar a la gent del partit, perquè aquesta tasca la de fer tothom. 

 

–Anar transformant l’estructura del partit i que deixi de ser tan vertical, perquè provoca que la comunicació interna sigui massa eixuta, poc fluida i molt lenta. S’ha de fer tot més planer, més de tu a tu i fer sentir a la gent que se l’escolta, que tothom compta, que tothom és important i que tenen una tasca a fer.

 

–És bastant evident que els resultats no ens van satisfer en absolut. Tenim a curt termini molta feina a fer per saber perquè tanta gent no va confiar en nosaltres. Per això ens hem d’apropar a ells i connectar. 

 

–Avui serà el tret de sortida que ens marquem per saber com les afrontarem i començar a preparar-les. Fer llistes per les comunals no és fàcil i hem d’activar als comitès locals. Espero que hi hagi gent que repeteixi experiència, perquè al partit hi ha gent molt bona i molt capacitada. M’agradaria que ho tornessin a provar i podem presumir de tenir gent molt preparada i molt pencaire. 

 

–No crec que haguem d’anar clarament a buscar–les. Hem de fer allò que és lògic i natural i no tenim ni tindrem l’exclusiva de la progressia d’Andorra, però si volem ser un referent. Parlarem amb tothom que vulgui parlar amb nosaltres i quanta més gent, més potents serem. Això sí, que quedi clar que no és ni una necessitat ni una obsessió. És una realitat natural. 

 

–La gran pregunta del milió. La lectura més fàcil és dir que som un país conservador i amb una tendència sociopolítica a la dreta. En realitat és més complicat del que sembla perquè, en una microsocietat com Andorra, tot això no és tant evident. La gent, moltes vegades, és mou per impulsos i per l’acció-reacció i, en llocs petits, això creix exponencialment. Acostumo a passar que si un diposita la seva confiança en una força política i no compleixen, el seu vot canviarà radicalment la propera vegada. Passa a tot arreu. H