Tretze anys és un grapat de temps com per fer arrels i, tot i ser valencià reconegut, portar l’escut i la bandera d’Andorra al cor. Ha fundat diferents associacions culturals, és un dels responsables del naixement de la Colla Castellera, i és el creador del grup de recreació històrica Els micalets del Regne de València. Enrolat a la hosteleria com a professió, un activista cultural amb majúscules com a devoció.

–Quina és la seva afició preferida?
–M’agrada molt llegir llibres històrics i el cine de ciència ficció i el basat en fets reals. També m’agrada fer esport.

–Què li agrada d’Andorra?
–La seva gent, la naturalesa i la seva seguretat. Sóc de Sueca (València), porto 13 anys al Principat i a Andorra em sento com a casa.

–I el que menys?
–Al principi, els andorrans poden semblar una mica tancats i introvertits, però ja fa temps que he trencat amb aquesta impressió. Potser, per dir un aspecte negatiu, no m’agrada el fet que els residents no puguin votar.

–Quin és el seu racó preferit del país?
–El Comapedrosa, sens dubte. Vaig viure allà una experiència molt maca amb un amic la primera vegada que vaig anar.

–Recicla?
–Sí, sempre. En un principi no reciclava, però a casa sempre ho fèiem i la meva mare em va inculcar aquest hàbit.

–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–A mi no m’afecta perquè no guanyo tants diners, però com a impost ho veig bé. Els que guanyen més han de pagar-ho perquè, d’alguna forma, el Govern ha de pagar coses com l’enllumenat o l’asfalt i els diners han de sortir d’alguna banda.

–Ha pensat algun cop en treballar a l’estranger?
–No, mai. Ni m’ho he plantejat ni se m’ha presentat l’ocasió. A més, tot i no ser el mateix territori, no tinc la sensació d’haver anat a viure a l’estranger quan vaig deixar València.

–Li satisfà el model sanitari?
–Sí que he sentit algunes queixes de la gent per haver de pagar un percentatge, però després t’ho tornen si tens l’assegurança al 100%. Hi haurà casos de persones que han tingut problemes, però jo sempre que he hagut de visitar l’hospital he sortit molt content.

–Comprar a Andorra és barat?
–Abans, sí, però ara ja no. Està tot més igualat respecte Espanya i, és més, molts productes són, fins i tot, més cars. Com la fruita.

–Li interessa la política?
–Moltíssim. He estat en Esquerra Republicana, sóc independentista i segueixo la política amb molta atenció. Imagina’t ara sent valencià, amb la derrota de Rita Barberà. Ja era hora! Estic molt content i ara es podrà veure la València real. És com aquella cançó de Jaume Sisa, Qualsevol nit pot sortir el sol.

–I la política andorrana?
–No tant, la veritat. M’afecta com a resident algunes decisions que es prenen i tal, però com no puc participar ni dir la meva, no li faig gaire cas ni la segueixo gaire.

–Se sent inquiet sense el mòbil?
–Sí, perquè haig d’estar constantment en contacte amb la gent, amb la família, estic a la Junta de la Colla i sóc actiu a les xarxes socials per temes culturals. Imagina’t.

–Quin programa de TV li agrada més?
–L’APM per suposat! També m’agraden els programes de política.

–Té por a la mort?
–Penso sovint, però tinc molt clar que és llei de vida i no ho sabré fins que arribi el moment.

–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–No. Sóc agnòstic. Sé que em moriré i no sabré si hi ha quelcom més.  

–Practica esport, quin?
–Sí. Practico futbol, bàsquet i surto a córrer. En part, fer castells es fer esport. El més bonic dels castells és que no es discrimina a ningú per la seva condició física.

–Acostuma a estalviar?
–Abans ho feia. Ara només ho puc intenar perquè tinc moltes despeses.