Va acceptar agafar la primera secretaria de Liberals d’Andorra després de rebre el suport de bona part de la militància. Torna a la primera línia política i desprèn il·lusió per encetar el nou projecte i començar a treballar. Sap que hi ha coses a millorar, sobre la taula té reptes i els agafa amb optimisme. En l’horitzó, les properes comunals, l’objectiu, poder presentar llista a cadascuna de les parròquies. Posem fil a l’agulla...

 

–Em vaig involucrar molt a les darreres generals a la Massana amb Judith Pallarés i el Carles Naudi i tot i que hi havia gent que considerava que anés al consell, jo no ho acabava de veure clar. Sí que tenia vincle com a vocal en l’executiva i es va considerar que era una figura que podia anar bé com a secretari i com a cap visible del canvi generacional efectiu que s’ha produït a Ld’A. Vaig comprovar que tenia el suport de la gent i em vaig llençar a la piscina. Hem de remar tots en el mateix sentit i tenir el suport és molt important.

 

–Hi ha gent que pensa que estic a Liberals per ressentiment, perquè fa quatre anys no vaig anar amb DA. Mentida. Jo no em moc per cadires. Vaig anar amb DA, vaig ser coordinador, vaig votar a Daniel Armengol i a Toni Martí. De debò, no es un tema de decepció, simplement no m’agrada la manera de fer, ni passar amb la piconadora ni res. El sol surt per tothom a Andorra i cadascú és lliure de pensar el que vulgui. És així de simple. No estic ressentit ni em moc per cadires. En aquell moment la meva prioritat era la família i vaig acabar molt cremat de l’últim consell, perquè estàs treballant i no veus cap fruit. Van sortir uns impostos indirectes i poquet més i, a sobre, amb calçador. Van ser dos anys, però molt intensos.

 

–Amb humilitat i treball puc aportar experiència a la direcció del partit. He sigut conseller de finances, conseller general i porto bastant bagatge a nivell electoral, tant a generals com a comunals, també he estat coordinador amb DA. Crec en la trajectòria, que aquest plus és el que han anat a buscar de cara a les properes comunals.

 

–Si la situació hagués estat de 10 a 11, hagués canviat la situació perquè hauríem de participar en el Govern sí o sí. Farem una oposició clara i contundent quan toqui. Hi ha coses i moments que no es poden callar. No és qüestió de rotunditat o anar en contra d’algú, és una oposició constructiva però clara i seriosa.  Agradarà o no agradarà, però serà la nostra forma d’actuar.

 

–Corcó del Govern, tampoc em considero, tot i que potser ells em veuen així. Jo veig que només fem la nostra feina. Hi ha moments molt crítics i el poble vol saber què ha passat amb BPA o què passarà amb Europa. Són temes didàctics i Govern i DA tenen tots els mitjans, bestials de comunicació, i no els fan servir, no fan pedagogia. No sé si van amb la piconadora de 22 consellers, quan ara tenen 15, i continuen amb aquesta inèrcia cia del passat mandat. Ens estem jugant el futur d’Andorra. 

 

–Hem d’estructurar una mica més l’executiva, muntar la comunicació, fer ronda per totes les parròquies i mantenir la coherència entre les passades generals i les properes comunals. La prioritat absoluta que tenim és presentar-nos al màxim de parròquies a les comunals. Si pot ser, a totes. Sé que és difícil, ja que les llistes són de 14 persones i a Canillo, per exemple, tindrem dificultats. És la plaça més problemàtica en aquest sentit, perquè no es va poder fer llista però ho intentarem, evidentment. 

 

–6 mesos després de la composició de DA vam decidir tirar endavant.Van passar les comunals i al famós congrés del Holiday Inn, per 17 a 13, es va donar llum verd a seguir el camí.

 

–Primerament hem de consolidar el que tenim. Les comunals són molt especials. Cada comitè parroquial pacta les seves aliances i busca el millor perfil per a una conselleria determinada. S’ha de donar certa llibertat als comitès locals, sempre i quan mantinguin certa coherència amb tot el que s’ha fet anteriorment. És cert que el ciutadà veu les comunals més com un tema de gestió i que l’arreglin la seva vorera, els seus problemes i hi ha una proximitat més evident que al parlament. No podré evitar que cada comitè faci una mica el que vulgui, però, insisteixo, respectant una coherència amb tot el que s’ha fet fins ara.

 

–Ara mateix és complicat poder-me definir. Hauríem de parlar al setembre o a l’octubre. Em fa falta informació, com saber si PS anirà amb SDP que, en cas que sigui així, veig que tindran moltes opcions a Andorra la Vella, per exemple. Tampoc encara puc saber la influència que podrà tenir Rosa Ferrer entre Cd’I (Coalició d’Independents d’Andorra) i DA. Acabo d’aterrar a la secretaria i tinc pendent una trobada amb l’equip per analitzar, estudiar l’estat de cada parròquia i preparar el terreny pensant en cada suposició. El més important és començar a treballar relativament aviat, ja que si comencem al setembre, potser ja farem tard.

 

–No me’n penedeixo d’haver escrit aquella carta, en absolut. Aquella crítica va suposar un detonant i es van dir les coses com tocaven. Sé que l’escrit va fer mal i que va fer pupa, sí, però he rebut moltes felicitacions d’empresaris importants del país. Potser el to era una mica virulent, d’acord, però sóc així, sóc molt directe i ho accepto. Ara, no sé si arran de la carta, però hi ha hagut un canvi perquè, almenys, ara intenten comunicar alguna cosa, i intenten dir el que s’ha fet i cap a on anem, però jo continuo igual perquè vull saber què ha passat i segueixo demanant que es depurin ja responsabilitats. És essencial començar de zero i fer les coses bé perquè no pot tornar a passar.

 

–El cap de Govern em va trucar i em va felicitar pel meu càrrec. Això sí em va transmetre que estava decebut amb mi perquè teníem bona relació. Realment penso que està passant un calvari. La situació és molt difícil i tant Martí com els ministres ho estan passant molt malament. Igualment, ara sembla que han despertat i el cap de Govern comença a obrir els melons. Ara obre transferències i competències, obre Europa i comença a marcar les línies bàsiques a Turisme. Està bé, perquè el país no és només BPA.

 

–Potser tenen més informació que nosaltres perquè, de vegades, fan unes afirmacions que jo no m’atreveixo a fer. Per exemple, assegurar que Martí ho sap des d’abans del dia 4 i jo això no m’ho crec. Em sobta que no hi hagués cap avís a cap institució, ni a l’INAF ni a la Uifand, també t’ho dic, i que ens trobem el cop de martell del FinCEN el dia 10 de març. Jo em crec al cap de Govern, crec que diu la veritat, però em sobta, sincerament.

 

–M’encanta que el Govern ens uneixi a tots així. Per a aquest tema estem més a prop i no és el mateix sumar 13 que 8. Estic encantat de la vida que em facin la feina, perquè ens unim. No val la pena discutir per rucades del nom de la comissió perquè, en el fons, tots volem el mateix i el tema medalles m’importa ben poc. No estem aquí discutint medalles i Josep Pintat ho té claríssim. Ell té visió d’Estat i pensa en sentit d’Estat i la comissió especial se l’ha pensada com 10 vegades i sap el que vol, el que s’ha de fer abans i després perquè torni a passar un cas BPA. I ho redacta fil per randa. Si, a partir d’aquí, hem de pensar que si es fica una medalla mes gran al PS és que aconseguirà més rèdit polític o si ho aconseguim nosaltres, els liberals, no avançarem. Tinguem una mica de visió de país i deixem les medalles de banda.

 

 –El cop ha estat bestial. Estem molt estigmatitzats i no sé com ho podrem arreglar. Sempre és bo que gent coneguda ens ajudi o ens doni suport per twitter o en columnes de diaris, però Andorra no són només bancs. Som persones que ens llevem cada dia del llit per anar a treballar, paguem nòmines cada mes i lluitem per mantenir a la família.