Josep Maria Besolí té 55 anys. Forma part del departament de comptabilitat i finances del Grup Heracles. A banda, és el vicepresident de la FAAD (Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat) i el tresorer de l’AMPA (Associació Mares i Pares de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell).

–Quina és la seva afició preferida?
–Principalment les noves tecnologies, també anar a caminar i dedicar part del meu temps lliure a col·laborar amb associacions del país.

–Què li agrada més d’Andorra?
–Una mica tot. Crec que tenim moltes coses meravelloses que els propis habitants dels país desconeixem i hauríem de fer partícips a tothom.

–I el que menys?
–La mala imatge que donem darrerament amb tots els esdeveniments que estant succeint al país... Si no som capaços de revertir la situació, ens hi va el nostre futur.

–Quin és el seu racó preferit del país?
–La meva parròquia, Andorra la Vella. Crec que el casc antic i els entorns de Casa de la Vall són molt macos, evidentment les nostres muntanyes, els nostres llacs i tot el nostre país en si té un gran potencial que està a l’abast nostre per gaudir-ho.

–Acostuma a reciclar?
–En la mesura que es pot. Moltes vegades és un tema d’espai, però bàsicament sí.

–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Els impostos s’han de pagar si són justos i reverteixen en la societat.

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Bé, jo no sóc andorrà de naixement i, per tant, vaig optar en el seu dia per vindre a Andorra. Però bé, mai se sap el que pot succeir en un futur.

–Li satisfà el model sanitari?
–Crec que tenim un bon model sanitari. Això sí, sempre és millorable. Un altra cosa és l’ús que fem tant de les instal·lacions que tenim com la gestió del recursos que tenim al nostre abast.

–Comprar a Andorra és barat?
–Tot depèn amb qui ens comparem. Els productes bàsics són més cars que als països veïns perquè evidentment els hem d’importar.

–L’ interessa la política?
–Més que la política, que també, m’interessa el que fan els nostres polítics i si estan o no a l’alçada del que els votants esperen d’ells... a la política, com a la resta de les activitats que un desenvolupa a la vida, s’ha de tenir vocació. No si pot estar únicament per ocupar una cadira.

–Se sent inquiet sense el mòbil?
–La veritat és que sí. Ha esdevingut un aparell que és una part més del nostre cos.

–Quin és el seu programa de TV favorit?
–Bàsicament els documentals i també els esportius.

–Té por a la mort?
–A la mort en si no, ja que a tots un dia o altre ens tocarà. Tinc por al patiment i a fer patir les persones que tens al costat en aquets moments, perquè pateixes tu, però segurament encara més ells.

–Creu que després hi ha alguna cosa?
–La veritat és que sóc una mica escèptic, però no sabria dir un sí o un no rotund.

–Practica algun esport?
–Per competir no. Especialment camino cada dia i alguna vegada amb companys juguem a futbol sala, i esquí de fons.

–Intenta estalviar?
–Intentar s’intenta, un altra cosa és aconseguir-ho. Això és més difícil.