Quatre són els representants d’Andorra al Consell d’Europa. Judith Pallarès i Meritxell Mateu són les titulars, i Sílvia Bonet i Carles Jordana els suplents. En aquest cas, Mateu i Bonet, la primera consellera per Demòcrates per Andorra i la segona per Socialdemocràcia i Progrés, acosten un organisme poc conegut al Principat. La feina, oberta a tothom. / Per RAFA MORA

 

–Meritxell Mateu: És la primera organització política d’Europa, formada al 1949, que és com la petita ONU, però a escala europea, i es fa per la voluntat d’apropar els Estats que tradicionalment han estat enemics, com podien ser França, Alemanya i el Regne Unit. Després s’incorpora Itàlia també, i a partir d’aquí es teixeix a altres Estats que han de complir amb uns valors: la primacia del dret, la democràcia i els drets humans. Són els pilars.

 

–Sílvia Bonet: Està format per Estats observadors i Estats que són socis per la democràcia. Com a observadors estan Canadà i Mèxic, i com a socis per la democràcia Palestina i el Marroc. Ara està en negociacions Kazakhstan per ser soci de la democràcia, i Kirguistan. Són Estats que no els englobem en l’estructura geogràfica d’Europa, però sí que volen establir contactes amb Europa.

 

–M. M.: S’identifiquen amb el que és el cor del Consell d’Europa, que és la primacia del dret, la democràcia i els drets humans, i llavors en són 47 Estats, i els que són observadors o socis per la democràcia van per altra banda. És a dir que el Consell d’Europa són 47, més aquests.

 

–M. M.: El Consell Europeu és el consell que reuneix a tots els caps d’Estat i de Govern dels Estats membres de la Unió Europa, i els Consell d’Europa és un òrgan totalment separat, és un òrgan polític, i la UE es va fundar amb base econòmica. En el Consell d’Europa no hi ha res d’econòmic, sinó que és tot polític basat en els tres pilars que hem dit, i està dividit entre el comitè de ministres, que seria el consell europeu versió Unió Europea, l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa que seria versió diferent al Parlament europeu, i al del Consell d’Europa també hi ha la reunió de l’assemblea dels poders locals i regionals que seria com l’assemblea dels poders locals i regionals de la UE. Són com dos òrgans paral·lels, l’únic és que hi ha una confusió perquè la UE té el poder econòmic i acapara tanta actualitat que els mateixos mitjans de comunicació i fins i tot alguns dirigents polítics es confonen. 

 

–S. B.: A més a més, la pròpia UE també ha adoptat temes de drets humans que tracta el Consell d’Europa, i això ha fet que hagi perdut visibilitat perquè el poder econòmic és el que mou més i ha fet que moltes vegades aquests temes que es tractaven des del Consell d’Europa, ara en tractar-los alhora des de la UE han perdut força, però són dues institucions diferents amb temes diferents i amb formes de fer diferents.

–M. M.: L’únic eix que queda veritablement i que és únic del Consell d’Europa és el Tribunal Europeu de Drets Humans. És genuí i no l’ha pogut copiar, encara, la Unió Europea, malgrat tenir el Tribunal Europeu de Justícia.

 

–M. M.: Som membres els representants de cada Parlament. És a dir, a Andorra s’elegeixen els membres al Consell General, per representar el país a l’Assemblea Parlamentària, i en tots els països és fa igual. N’hi ha que es fa per elecció, d’altres per designació. Nosaltres ho fem per elecció i és una representació del Consell, és a dir que si l’arc parlamentari està fragmentat, la delegació ha d’estar fragmentada. Però es deixa que cada país ho faci com vulgui. La delegació arriba a l’Assemblea Parlamentària i a l’Assemblea Parlamentària se li validen els poders. Però se li poden invalidar si no es respecta la democràcia o els drets humans.

 

–S. B.: O inclús quan algun dels seus membres no respecte els drets democràtics. En aquests casos es pot qüestionar la seva presència.

 

–M. M.: Per exemple Rússia. A Rússia no els hem rebutjat però sí que es va votar fa un any i mig una resolució en l’Assemblea Parlamentària en la qual es va dir que mentre ocupés Ucraïna la seva delegació no podria votar a l’Assemblea. Pot debatre i parlar, però no votar. El que va fer la delegació russa va ser marxar, tot i que mai se li va dir que marxés.

 

–S. B.: No, això mai. Va haver un cas d’un partit  grec, Alba Daurada, que es van qüestionar els seus membres perquè és un partit que no defensa els valors democràtics i és xenòfob, i aleshores anava en contra dels principis del Consell d’Europa, i es generava una contradicció.

 

–M. M.: I es qüestiona a cada sessió. Hi ha quatre sessions per any i a cada sessió es torna a qüestionar tot. Ja hi ha una vigilància bastant acurada perquè els membres respectin tots els acords.

 

–M. M.: A l’Assemblea són quatre: dos titulars i dos suplents. Però van tots quatre perquè els dos suplents són al mateix temps titulars de les seves comissions. És a dir no són titulars a dintre de l’hemicicle, però a la comissió sí que ho són i voten. I poden ser presidents de comissió.

–S. B.: Els dos titulars són la Judith Pallarés i Meritxell Mateu, i de suplents Carles Jordana i jo mateix.

 

–S. B.: Quan va començar la delegació andorrana hi va haver un tema que vam treballar des del principi que ja s’havia treballat amb Maria Pilar Riba. Vaig veure que Andorra no havia ni signat ni ratificat el Conveni d’Istambul. Aquest conveni lluita contra la violència de gènere i domèstica. Vaig estar mirant-ho i vam plantejar una proposta d’acord al Consell General perquè se signés el conveni. Es va signar i després es va presentar una altra proposta per demanar la ratificació. Un cop ratificat es va establir per una banda una modificació del Codi Penal en què en enduria les penes envers els agressors, i per altra banda va desembocar en la creació d’una llei per la violència de gènere i la domèstica. I per què és una llei innovadora? Perquè hi vam introduir els paràmetres del Conveni d’Istambul, que és que els fills de les dones maltractades passen a ser víctimes, i això és un fet que pot semblar que no té importància però sí que la té perquè aleshores totes les eines legals també els protegeixen a ells, perquè són víctimes. Això vol dir que tot això té al darrera un treball previ. Evidentment que ho podries fer tu mateix per la sinèrgia dels esdeveniments, però nosaltres a Andorra no comptem aquest fenomen per morts sinó per víctimes, i a Andorra podríem dir que amb la legislació del Codi Penal ja n’hi hauria prou. Però no, perquè era important anar més enllà, cosa que ens ho permet el Consell d’Europa.

 

–M. M.: També hi ha altres temes, com per exemple el sistema educatiu, que forma part d’un recull d’un sistema educatiu model, i després Andorra des de l’inici el reconeixement de diplomes europeus és una iniciativa del Consell d’Europa, juntament amb la Unesco. El Consell d’Europa és qui va elaborar el marc de regulació de titulacions. El fet que Andorra estiugués aquí des del principi ens ha permès que els nostres títols universitaris d’Estat estiguin reconeguts a dintre de tots els Estats membres d’aquest conveni, que són com a mínim els 47 membres del Consell d’Europa, a més d’altres que s’hi han anant adherint.Una altra cosa també és que aquest conveni de l’OCDE per l’intercanvi d‘informació és també un conveni del Consell d’Europa. Nosaltres des de l’Assemblea sensibilitzem el Govern per anar conjunts, i per fer que a Andorra la legislació canviï i ens en sortim més enfortits en comptes de sortir assenyalats amb el dit. 

 

–S. B.: Després està la tasca que tu puguis fer en el si d’una comissió. Sempre utilitzes qualsevol moment per intentar donar aquesta imatge positiva d’Andorra. Aquesta peculiaritat teva allà on pots la plasmes. Per què? Perquè els Petits Estats som molt actius. Andorra ha sigut la delegació durant els últims anys més present a les sessions del Consell d’Europa, i si miréssim la presència en les comissions també ho seríem, perquè és molt important estar allà per defensar les especificitats i defensar el paper que jugues en un tema i saber què pots aportar de bo. És una feina que hem iniciat però encara queda camí. Amb tot cada vegada veig que Andorra ja no és allò de «on està Andorra?».

 

–M. M.: I en algunes coses fins i tot et vénen a buscar. Una de les coses que fa el Consell d’Europa i també l’OSCE és l’observació d’eleccions. Jo hi he anat i pot anar la Sílvia. L’any passat vaig anar a Turquia però perquè m’ho van demanar, i vaig anar de cap de delegació. Allà Andorra estava llavors representada com a cap de delegació del Consell d’Europa. A Turquia, que és una proporció d’habitants brutals. I per què? Doncs perquè no tenim passiu. La nostra és una neutralitat activa, que intenta ser un mediador, i això és el que aporta Andorra i els altres petits Estats: neutralitat.

 

–S. B.: Ha passat alguna vegada, que a Azerbaidjan a un francès no el van deixar entrar. I amb un alemany també van tenir problemes, perquè hi ha molts conflictes entre ells. Així, arribes tu, d’Andorra, i pots parlar amb tots perquè no tens motxilla. És una pedra que hem de picar i tots en el mateix sentit.

 

–M. M.: Exacte. I ja no és solament que no tens motxilla, sinó que no ets susceptible de ser un element d’utilització. No ens poden utilitzar... Aquí hi ha alguns països que no són tan neutres com altres, perquè depèn de la presència del gran del costat.

 

–S. B.: Per exemple Mónaco, que té França al darrera...

 

–M. M.: Això, perquè a Mónaco estan per exemple les indústries farmacèutiques, i si Mónaco va a algun lloc i n’hi ha un interès, França potser dirà que no i farà passar per Mònaco, i amb nosaltres no hi ha res. 

 

–S. B.: Si has d’anar a negociar un tema per exemple de frau de medicaments o el que sigui, Andorra pot anar on li doni la gana, i pot plantejar el que vulgui, però el que no faran serà enviar un monegasc o un suís, perquè tenen interessos i lobbies al darrera que els dificulta plasmar en un informe unes aportacions que siguin útils per tots els països. I això ho veus moltes vegades depèn de qui presenti, que veus la seva neutralitat o no. Jo crec que Andorra està adquirint un paper, tot i que no deixem de ser molt joves en política exterior i hem d’anar treballant en aquesta línia. 

 

–M. M.: Ens hem de creure que nosaltres no som una pedra en la sabata. Hem d’assumir-ho... que som diferents, això sí, però que no volem fer mal a ningú i que no estem allà per incordiar, però que podem aportar i volem poder créixer per viure en un Estat el més benestant possible.