PER IVÁN MOURE

La paraula Penya fa pensar a qualsevol amant del bàsquet en el club de referència de l’ACB amb la base. Jordi Villacampa Amorós (Reus,1963) és el president del Fiatc Joventut, un equip molt estimat per la seva política, que coneix al dit quin és el camí a seguir. 17 anys com a jugador i 16 com a màxim mandatari l’avalen. Ídol a Badalona i un savi del bàsquet que explica a #Gass la seva visió de la temporada 2015-2016

 

–El Joventut és el tercer equip que més jugadors ha renovat (7) i el segon que menys incorporacions ha fet (3) a l’estiu per darrere de l’Estu. Qüestions de pressupost per fitxar?

–Una mica de tot. Es important mantenir el bloc de l’any passat, que va fer un gran any. Ja és un bon senyal que segueixin però també calen nous per completar, que això sí, han adaptar-se per donar el màxim del que esperem d’ells.

 

–Diu que els jugadors de la base de la Penya se’n van cada vegada més joves. Aquest any ha passat amb Àlex Suárez (22 anys), per exemple. La política de base perilla?

–Tant com perillar no. I no perilla perquè marxin més d’hora. Simplement tenim menys temps per gaudir-los i la inversió tampoc no té un retorn adequat per tornar a invertir. Però seguirem fent-ho perquè aquest és el nostre ADN, la nostra filosofia que ens distingeix de la resta.

 

–El micromecenatge per cobrir el pressupost de les categories inferiors no està anant com voldria. Porten recaptats uns 27.000 eurosen un mes i al novembre s’han de haurien de tenir-ne 125.000. Què falla?

–No falla res. Al 2008 invertíem 800.000 euros en la base. Aquest any, uns 400.000. Aquesta xifra no és significativa. El crowdfunding ens ha anat bé per moure sensibilitats i perquè la gent ho sàpiga. Però per això som el millor club formant, perquè invertim. 

Estaria bé arribar a la quantitat que hem fixat però no serà influent. La part bona és que hem mogut consciències i hem aconseguit que diverses empreses entrin en la fundació del club per aportar quantitats que ens ajudaran bastant a seguir formant jugadors.

 

–Els diners estan destruint les polítiques de base de clubs com la Penya?

–A l’ACB hi ha clubs compradors, altres compradors i formadors, i d’altres només formadors. Els últims som molt pocs, així que hi ha molta més oferta de poder comprar. Barça Madrid i Unicaja formen però també compren perquè la majoria dels seus jugadors no arriben al primer equip. Llavors, si hi ha més oferta que demanda per això se’n van més  joves i afecten als clubs formadors, perquè no tenim un mecanisme de protecció o prevenció per evitar-ho. 

 

–Què s’hauria de fer per canviar aquesta dinàmica?

–Es fa difícil perquè som minoria.

 

–Els 46 milions dels drets, que s’hauran de repartir entre tots els clubs, podrien ajudar? 

–No ho sabem ben bé perquè tampoc tenim una xifra clara. S’ha de rescindir Orange, ACB han de produir dos partits, es necessitarà més gent per poder tenir més continguts. I la resta es repartirà a parts proporcionals, però no sabem quant quedarà.

 

–Entre Orange i els canals autonòmics es podien veure gairebé tots els partits. També es podrà a través de Movistar+?

–Sí. A Movistar hi ha una base de 5 milions d’abonats, que s’ha de multiplicar per dos o tres perquè són famílies. El producte està valorat i a partir d’aquí podem tenir més cura per cuidar-lo i vendre’l. 

Aquest primer any comparteixen amb TVE els drets, també es farà un carrussel de partits a la una del migdia. També s’emetrà el millor partit a les 19.30h i els que faltin els produirà ACB. Així que es podran veure tots els partits.

 

–Espera que la Penya entri a la Copa i els ‘play-off’ com la temporada passada o s’han multiplicat els enemics en la lluita pel vuitè lloc?

–Fa dos anys vam quedar novens, l’any passat vam donar un pas endavant i vam entrar en la Copa i el ‘play-off’, i aquest any ho deixo en un «a veure que passa». Crec que tenim equip per ser a mitja taula, però no sé si per acabar el vuitè o el dotzè perquè les diferències són tan poques i els detalls tan mínims per anar a dalt i avall en aquestes posicions... Però el que a mi m’agrada és competir; com el curs passat, que crec vam fer un petit miracle amb la plantilla que teníem. Ho vam passar molt bé a l’Olímpic, vam fer un molt bon bàsquet en línies generals i esperem que aquest any sigui semblant. Però la veritat és que la la competició ens posarà al seu lloc, com sempre.

 

–Quins equips creu que lluitaran pel títol?

–Seran els mateixos de sempre, segur. Només s’han de mirar i comparar els pressupostos. És com comparar un Ferrari amb un 600... Guanyarà sempre el Ferrari i només hi ha possibilitats de que no si punxa.

 

–Quins equips tenen potencial per jugar els ‘play-off’?

–Alguna sorpresa hi haurà però en principi els quatre forts d’Eurolliga [Madrid,Barça, Unicaja i Baskònia] amb València. I la resta ja veurem.

 

–Quants equips creu que lluitaran per eludir el descens?

–Manresa, Sevilla, Fuenlabrada, Guipúscoa… Però sincerament, no penso que tinguem millor equip que cap d’ells. Cada any és diferent i ho veig una lliga molt igualada per tot arreu.

 

–Hi haurà equip revelació?

–S’ha de veure com s’adapten els equips, com funcionen... L’Andorra, per exemple, l’any passat canviant de jugadors va capgirar tota la dinàmica. Va començar a competir millor i va poder salvar-se.

–Com a entès del bàsquet que és, on creu que pot arribar el MoraBanc 2015-2016?

–Ha començat molt fort a la Lliga Catalana. Va jugar molt bé tant contra nosaltres com contra el Barça. S’ha reforçat molt bé i té gent important com Shermadini o Stojanovski, el veterà Bogdanovic que dóna molta solvència al grup… Crec que tenen equip per lluitar pel ‘play-off’ i ho dic de debò. Després ja es veurà però sobre el paper crec que té equip per fer grans coses.