PUBLICITAT

JOSEP GÓMEZ I JOSEP ESTRADA Cap de l'àrea d'urgències i cap de l'àrea de pediatria de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell

JOSEP GÓMEZ I JOSEP ESTRADA «El temps d’espera és un tema insalvable en la majoria d’hospitals»

A l’esquerra el cap de pediatria de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Josep Estrada, i a la dreta el cap d’urgències del mateix centre, Josep Gómez.
A l’esquerra el cap de pediatria de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Josep Estrada, i a la dreta el cap d’urgències del mateix centre, Josep Gómez.
Josep Gómez, com a cap del servei d’urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i Josep Estrada, com a cap de pediatria del mateix centre, reuneixen esforços cada dia per treballar en equip i fomentar un servei eficaç i cada cop més actualitzat i adaptat. Per ESTEFANIA GRACIA
 
–Quina és l’organització i servei de cada àrea?
Josep Gómez: L’organització d’urgències es basa en el model de triatge, un sistema de classificació de pacients que ens ajuda a organitzar tot el servei en funció dels tipus de pacients que tenim. Hi ha zones destinades als pacients més aviat ambulatoris, de baixa urgència o poques necessitats assistencials i després tenim una àrea destinada als pacients ja més complexos. També tenim una zona d’observació. Tenim fins i tot pacients de 24 hores que necessiten més temps per recuperar-se o que s’han de preparar per ingressar. Després també tenim l’àrea de pacient crític i tot això vinculat entre el servei d’urgències i el SUM. Però bàsicament, el nostre model es basa en la urgència. 
 
Josep Estrada: Nosaltres a pediatria estem repartits en diferents àrees, una és comuna amb urgències, però després, cobrim el que és l’assistència al naixement, amb la unitat maternoinfantil, on ingressen les mares que han de tenir un nadó. Després, tenim la unitat d’hospitalització i l’atenció ambulatòria on fem consultes externes. Per tant, tindríem diferenciats uns tres nivells.
 
–Com treballen en aquesta àrea conjunta?
J. E.: A nivell d’urgències existeix una organització i un personal administratiu, infermeres i metges que són propis d’aquest servei. Aquests atenen a la població pediàtrica fins als 14 anys, on es tracten sobretot les caigudes, els cops o els accidents, tot el que seria traumatologia. Fan l’atenció i després, si es creu convenient, avisen al metge especialista. Tots els altres nens que tenen algun problema mèdic, els visita el pediatra de guàrdia que està assignat en aquell moment al servei d’urgències. 
 
–A quanta gent s’ha atés des de les  àrees durant aquest i el passat any?
J. G.: L’any passat vam classificar  a 37.130 pacients, i aquest any, fins a data 13 de novembre, portem ja 33.523, és a dir, més o menys calculem que arribarem a les xifres habituals, els 37.000 a l’any.
 
J. E.: Pel que fa a pediatria, en el servei d’urgències ens consta que l’any passat es van atendre a 7.253 pacients, i aquest any, en el que portem de 2015, ja hem visitat a urgències a 6.512. 
 
J. G.: Aquestes dades nosaltres també les hem contemplat, perquè tenim en compte tant la part que veiem els metges d’urgència com els de pediatria. 
 
J. E.: Sí, tenim present que a urgències els pacients pediàtrics solen ser un 20 o 25%, no?
 
J. G.: Sí, així és.
 
J. E.: I pel que fa a les altres àrees, a nivell de la unitat maternoinfantil, el que són parts i atenció al nadó, durant el 2014 hi van haver 576 parts i pel que portem de 2015, n’hi ha hagut 502. El que és activitat d’hospitalització, a nivell pediàtric, hem tingut 401 ingressos durant l’any 2014 i 351 al 2015. I a nivell d’hospitalització neonatal, on hi ha els nadons que hem hagut de tenir ingressats més dies perquè tenen algun problema de salut o malaltia, al 2014 n’hem tingut 45 i en el que portem d’any de moment n’hem registrat 38. I ja per últim, en relació a l’activitat ambulatòria de consulta externa especialitzada, al 2014 vam fer 1.236 visites, però de moment, no tenim aquesta dada pel 2015.
 
–Quin protocol se segueix quan algú entra a urgències?
J. G.: Tenim dues portes d’entrada, una seria la porta d’admissions que utilitza la població que ve pel seu propi peu, pels seus propis mitjans, i l’altra és la porta de l’ambulància, que és per on entren els pacients que són portats per l’ambulància. Llavors, en la porta d’admissions es fa un registre administratiu on es demanen les dades dels usuaris i després es passen a triatge. Que és una zona on hi ha una infermera que fa una valoració inicial del pacient per veure quin és el seu grau d’urgència i la complexitat que té i el cas que presenta. 
 
En funció d’aquest resultat, s’ubica al pacient en algun lloc del servei, o bé es deixa en espera o si és un pacient que ha de ser atés en consulta ràpida, es passa a aquesta zona d’espera especial on hi ha un metge visitant. També es pot decidir entrar al pacient en l’àrea de servei d’urgència. Tot això ve condicionat per l’avaluació que fa la infermera, però si s’entra per ambulància el triatge es fa durant el servei i es fa abans del registre administratiu.
 
J. E.: Per part nostra, tenim una part comuna, l’atenció que donem a urgències és exactament la que s’ha explicat, amb la diferència que el nivell del triatge genera una cua separada, la dels nens i la d’adults. És un canvi que hem introduït recentment durant aquest any. Pel que fa a l’accés als altres serveis de pediatria, com l’hospitalització, habitualment són nens derivats d’urgències, alguna vegada ingressa algun altre de forma programada des de les consultes externes especialitzades o derivats directament pel seu pediatra, però aquests són pocs casos. Els nadons que tenim són perquè les mares ja han vingut ha tenir al seu nen a l’hospital i l’accés a la consulta externa és un accés que nosaltres en diem filtrat, és a dir, que venen derivats del seu pediatra o metge de capçalera per problemes de salut molt concrets. 
 
–Quins són els casos d’atenció més freqüents en les dues àrees?
J. G.: En la part de l’adult el més freqüent són les lesions i els traumatismes, amb incidència especial a l’hivern, per tot el tema de l’esquí. No és que augmenti numèricament de manera significativa, però si que des d’un punt de vista de la gravetat, hi ha un cert augment. També estan present els processos respiratoris estacionals en general i com a patologia important, no tant per la seva freqüència sinó més per la importància que té des del punt de vista de l’atenció urgent, tindríem les malalties circulatòries. Però al servei es fa una assistència molt variada. A més, a part de tota l’atenció del servei d’urgències, també actuem en l’assistència en les plantes d’hospitalització. Cobrim fora del que és l’horari habitual totes les incidències que hi ha amb els pacients ingressats. 
 
J. E.: A pediatria el motiu de consulta més freqüent –recordem que nosaltres no veiem tot el que és la part de traumatologia– és la febre. I com a causa d’aquesta febre, la majoria són infeccions víriques i problemes a nivell respiratori. I en un segon lloc, estarien també els problemes a nivell digestiu i gastrointestinal. També hi ha períodes de l’any en que són més freqüents unes patologies o altres. A l’hivern, per exemple, s’intensifiquen els problemes respiratoris. 
 
–Quines millores s’han fet en les dues àrees en els darrers anys?
J. G.: Jo des que soc cap d’urgències, des de l’any 2000, el servei ha anat fent canvis i adaptacions, sobretot en el tema d’organització i el sistema de triatge. I l’últim que hem posat en marxa és la modificació dels circuits.  Intentem agrupar als nens perquè es vegin en el mateix circuit encara que siguin atesos per metges diferents. 
 
Però pot ser el més important és que en la zona central del servei, on es fa el tractament, s’han fet uns canvis estructurals, abans era una zona molt oberta, amb poca intimitat i trànsit de pacients, amb els metges i infermeres allà al mig, i per evitar això hem fet una zona de treball pels metges per una banda i l’altra per infermeria, garantint així més intimitat. I ara estem també en un procés de millora de la informació, hem implantat unes pantalles de control, de manera que en tot moment es pot veure la situació en que estan els pacients i el seu procés assistencial, i ara ja tenim ultimat una cosa semblant, més de cara a l’usuari que en principi posaríem a la sala d’espera. 
 
J. E.: Nosaltres hem fet canvis organitzatius. Un dels més importants és la renovació del conveni amb Sant Joan de Déu de Barcelona. Aquest canvi ens ha facilitat disposar de més gent en un moment en que ens costava fer venir professionals a Andorra per treballar a l’hospital, i el conveni ens ha permès tenir gent que treballa parcialment amb nosaltres actualitzant així també determinats protocols a nivells d’urgències i pediatria. També ens ha ajudat a facilitar la formació continuada i estem treballant amb ells per incorporar noves maneres d’actuar. 
 
–Però s’ha pensat ampliar o treballar en alguns aspectes?
J. G.: A nivell d’urgències voldríem més que res millorar la informació als usuaris i l’objectiu més important que tenim de cara a finals d’aquest any i el pròxim és integrar la història clínica d’urgències dins de la història general de l’hospital. A més, hi ha un projecte d’ampliació del servei, que ja fa anys que es té present, abans que comences la crisi, i que ens ha ajudat a frenar una mica l’activitat. Cal tenir present que l’activitat del servei d’urgències augmenta cada any prop d’un 4%, i si no es poden mesures per contenir l’arribada de pacients, el nostre servei, que està dissenyat per atendre a uns 24.000 pacients, ho notarà. I ara estem gairebé doblant aquesta xifra. Falten espais, no tenim sales per poder deixar als pacients per rebre analítiques o altres proves, els tenim a tots dins del box i això dificulta una mica la fluidesa del servei en segons quines èpoques de l’any, que és el que voldríem. 
 
J. E.: En la nostra àrea l’objectiu de millora és que en determinades intervencions on la gent s’ha de desplaçar a fora per rebre assistència, algunes es puguin fer aquí. Per això ja hem ampliat algunes especialitats de pediatria, estem a punt de concretar el tema de la cardiologia infantil. També volem avançar en el terme de telemedicina, és a dir, que enlloc de ser el pacient el que s’hagi de desplaçar, sigui la informació la que viatgi i nosaltres els qui estiguem en contacte amb els metges i hospitals de referència.
 
I a nivells d’espais físics i d’estructura, tenim pendent un encàrrec de pediatritzar espais, és a dir, que aquells espais on hem d’atendre als nens siguin més confortables per al nen, tant a nivell de mobiliari com de circuit. Per exemple, a urgències ens agradaria tenir diferenciat l’espai d’espera i atenció dels nens i dels adults. 
 
–Un dels temes més candents són les queixes pel temps d’espera a urgències, però han comentat que es treballarà en aquest aspecte...
J. G.: Les queixes pel temps és un tema pràcticament insalvable en els serveis d’urgències dels hospitals en general. Afortunadament, el sistema de triatge ens permet tenir una assistència més ràpida pels pacients que ho necessiten. Tenim ja el servei estructurat per intentar separar als pacients segons el seu grau d’urgència, però els ciutadans que venen per casos que podrien ser atesos pels seus metges de capçalera o altres llocs d’atenció primària són els que tendeixen a col·lapsar el servei. Perquè ocupen uns espais durant molt de temps i depenem de la capacitat de l’hospital per alliberar els espais. 
 
Però també estem treballant en aquesta línia. Tot i això, afortunadament nosaltres no som un hospital sobresaturat i no tenim aquests problemes de no donar llits o tenir als pacients esperant durant gairebé dies. També és important que la ciutadania entengui que a vegades venir al servei d’urgències no és sempre la millor opció. Hi ha un telèfon de primer contacte, que és el 116, on hi ha un metge que pot donar un consell o la millor resposta a l’usuari evitant que hagi de venir al servei físicament. Per tant, la ciutadania ha de tenir present que el servei d’urgències s’ha d’utilitzar racionalment. 
 
J. E.: Estem totalment d’acord, en el nostre cas, podem trobar que en alguns moments hi hagi un major temps d’espera, però sobretot depèn també de les èpoques de l’any, com ja hem comentat. També pot ser degut a que el pediatra que en aquell moment està a urgències no estigui exclusivament per aquest servei, i que també hagi d’atendre parts d’urgència o cesàries. De totes maneres, això passa poques vegades, i que el pediatra no estigui en aquell moment no vol dir que els pacients no estiguin atesos. La resta de companys d’urgències també ens donen un cop de mà. Però és important que la gent sigui conscient dels recursos que té l’hospital i quins serveis pot oferir. 
 
–Si un pacient estranger assisteix a urgències ha de fer alguna tramitació diferent?
J. G.: No, nosaltres estem oberts les  24 hores. Pot ser hi ha una diferència a nivell administratiu però a nivell d’atenció és exactament el mateix. 
 
–I si una mare estrangera ha de tenir el nadó a Andorra?
J. E.: Ens hem trobat en pocs casos com aquest, però no descartem que en un futur vagi a més, perquè l’Hospital Sant Joan de Déu ens ho comentava, que cada cop hi ha més mares que van a Barcelona de vacances o pel que sigui i han hagut de tenir al seu fill a allà. Però nosaltres ens hem trobat poques vegades que hi hagi una voluntat de tenir el nadó a aquí si la mare es de fora. Però si es dóna el cas, no hi ha cap problema. Actuem com sempre i donem l’assistència que toca. Després l’únic que els resta es solucionar tot el tema administratiu de cara al registre i papers, però no ens conta que hi hagin problemes en aquest aspecte. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT