El reportatge El camí del foc. La cremada de falles d'Andorra la Vella ja ha donat diverses alegries a la periodista Rosa Burgos (Andorra la Vella, 1978) i el realitzador Albert Cristòfol (La Seu d'Urgell, 1978), de Qucut Producció i Comunicació. El jurat de la 20a edició del premi Pirene de periodisme interpirinenc els ha atorgat, en la categoria de premsa audiovisual, un premi de 3.000 euros ex aequo al treball sobre les falles. El documental també s'ha endut el Premi Tristaina de Periodisme en la 38a Nit literària del Cercle de les Arts i de les Lletres. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Moltes alegries els està donant el documental.
–Sí, és el segon premi que rebem! Esperem que la pròxima alegria sigui la declaració de la Unesco, que declari les falles patrimoni de la humanitat.

–L'audiovisual ha contribuït a l'empenta de la candidatura a la Unesco?
–No, el documental ens el va plantejar l'Associació de Fallaires d'Andorra la Vella quan va iniciar el procés de la candidatura que lidera Andorra. L'entitat tenia la necessitat d'explicar la història de les falles i de l'associació, que ha estat el motor per dur a terme la candidatura. L'audiovisual ha servit per donar a conèixer més el tema, que encara era desconegut.

–L'associació diu que ara els coneixen molt més.
–La veritat és que tenen més públic i més socis. Ens havíem trobat gent d'Andorra que no havia vist mai les falles perquè era un acte entre amics i familiars. Fa dos Sant Joan, quan vam gravar el documental, vam al·lucinar de la quantitat de gent que hi havia a la plaça Guillemó. Esperem que la tradició continuï i vagi creixent.

–Premi Pirene, Nit literària... Ens espera alguna sorpresa més?
–L'hem projectat al Picurt d'aquest estiu, i el volem presentar a Espiello, el Festival internacional de documental etnogràfic, perquè el nostre és molt etnogràfic per tot el tema de tradició oral, de la gent gran que ha viscut les falles. També el portarem a festivals de muntanya i dels Pirineus.

–Van tenir molta feina per rodar-lo?
–Va ser tot un any de rodatge! Ho vam rodar entre dos festes de Sant Joan. Primer vam enregistrar les entrevistes a la gent gran que va ser fallaire als anys 40 i 50, perquè és necessari conservar la memòria oral. Després vam fer la recerca històrica i de documentació, i vam seguir els fallaires. El més complicat va ser trobar els padrins que se'n recordessin i volguessin parlar. De fet, vam haver de fer una tria.

–El més complicat i el més bonic.
–Sí, sí, ells han estat els protagonistes d'una festa que quan eren petits era un divertimento. No s'imaginaven sortir en un documental ni que arribés a la Unesco. Totes les entrevistes, al complert, estan dipositades a l'Arxiu d'Etnografia i es poden consultar.

–Què fa Qucut?
–Vam començar com a productora l'any 2012, amb el programa L'arrova estesa, de reportatges i xarxes socials, i ens dediquem tant a la producció audiovisual com a la comunicació i màrqueting digital.

–Andorra té mercat suficient per tirar endavant una productora?
–Sorprèn que pel petit que és hi hagi tantes productores audiovisuals. També és cert que cada vegada més el vídeo és el que més es demana. Mercat n'hi ha, perquè nosaltres i la gent que coneixem anem tenint feina. Nosaltres treballem tant a Andorra com a Catalunya.

–Quins programes de televisió els agraden com estan produïts?
–Catalunya Experience m'agrada molt, està molt ben fet i molt ben pensat. A nivell d'imatges és espectacular. Hi ha molts mitjans i combina el turisme i la producció a través de les xarxes socials.

–Tots dos han treballat molts anys a Andorra Televisió. Com veuen el periodisme que es fa al país?
–Falta periodisme d'investigació i recerca. Sí que l'actualitat està coberta al 150%, hi ha un excés d'informació, i falta fer més recerca.