La Cimera Mundial del Canvi Climàtic (COP21) va atorgar el primer premi d’eficiència energètica, en la categoria de reformes, a l’edifici Aconcagua, dissenyat per Jordi Llovera, director de projectes energètics del gabinet d’arquitectura i enginyeria d’Enginesa.

El projecte de reforma de l’edifici Aconcagua, d’Andorra la Vella, va rebre aquest reconeixement pel seu baix consum de calefacció i la reducció de gasos d’efecte hivernacle. L’edifici abans de la reforma tenia una caldera de 350 kW de potència per a la calefacció, però actualment consumeix només 15 kW per escalfar els 28 pisos. A més, les emissions de CO2 de l’edifici s’han reduït un 98%, i es contribueix així a la lluita contra el canvi climàtic, segons es va posar en relleu des de l’organització dels premis. 

 

–És un premi molt important i un reconeixement a l’aportació que fem als edificis de poques emissions contaminants. Hi havia set categories diferents, amb vuit premis perquè dos han estat guanyadors exaequo, i el nostre era el de reformes d’edificis de baix consum. Pensa que és l’únic premi d’arquitectura que donen a la Conferència del canvi climàtic i, per tant, té una repercussió mundial important. Són edificis que la gent pot agafar com a model per desenvolupar-lo a qualsevol lloc del món. 

 

–Correcte. Es mira quins edificis poden ser adaptables al seu país i, per exemple, l’edifici Aconcagua es pot replicar, des del Mediterrani cap a dalt, amb una climatologia mediterrània o més freda.

 

–No. Cada edifici és un món. Això no són solucions estàndard que es puguin repetir o clonar a tots els edificis. Cada un s’ha d’estudiar bé per saber quin tipus de material de construcció té i com s’ha instal·lat que, al final, tot el paquet és el que consumeix energia. A més li has d’aplicar les solucions més adequades en aquell edifici concret. El que hem fet nosaltres és adaptable a molts edificis, però no a tots.

 

–Portem uns vint anys treballant en eficiència energètica i tenim edificis molt eficients, des de l’any 1997, ja fets i seguint aquests criteris. Hem anat perfeccionant i fent recerques sobre els materials de construcció perquè, al final, el que s’ha de tenir en compte és que la calor que nosaltres aportem dins d’una casa, amb calderes o radiadors, se’ns escapa a través de molts llocs. Una caldera no para de cremar ni de tirar calor a dins de la casa.

 

–En efecte. Saber on perd calor i posar barreres perquè no s’escapi i això inclou un estudi detallat dels materials que s’han fet servir per construir l’edifici –des dels acabats als gruixos de cada material– per trobar la millor solució en aquell edifici concret. És un treball científic i de recerca.

 

–Quan es té la casa calenta, si no deixes que aquesta calor s’escapi, ja pots parar la calefacció perquè no en necessites més. S’ha de tenir en compte que en una casa hi ha moltes coses que generen calor: els llums, la televisió, un ordinador, la cuina o la dutxa. Si la quantitat de calor que perds és igual o més petita que la suma de totes aquestes coses que t’he comentat que produeixen calor, no es necessitaria calefacció. Clar, el més complicat és aconseguir que aquesta calor no s’escapi i aquí és on hem guanyat el premi. 

 

–Sí, el més baix de tot el país, el més eficient. És el primer edifici amb etiqueta energètica A a Andorra. Les etiquetes energètiques existeixen al Principat des de l’octubre de l’any 2012 i mesuren el consum energètic d’una casa i en funció del que gasta, et correspon una etiqueta. La classificació va de la A, la més bona, a la G, la més dolenta, que seria l’edifici menys eficient. Quan es compleix la normativa actual d’un edifici nou s’adjudica la B i, si ho fas millor i gastes un 30 o 40% menys, pots aconseguir l’etiqueta A.