FRANCESC SEGARRA PSICÒLEG CLÍNIC
FRANCESC SEGARRA: «Que el nen dormi bé és important per la seva salut i la dels pares»
L’insomni afecta els infants més sovint del que imaginem. A banda de les evidents consüqències sobre la seva salut, cal tenir en compte altres consideracions que el doctor Francesc Segarra abordarà aquest vespre a la sala restaurant de Caldea-INÚU. A les set de la tarda, el psicòleg clínic, membre de l’equip de la Clínica del Son Estivill de Barcelona, expert en somologia, parlarà sobre Problemes del son amb el nen per tal d’orientar els pares en aquesta matèria. / Per MARISA DA COSTA
–Els nens també pateixen insomni?
–Els números són espectaculars: un 30% de la població infantil té problemes per dormir. D’aquests, el 90% aproximadament són casos conductuals. El 5% residual és per alguna alteració mèdica com el reflux gastroesofàgic o l’apnea (la qual cal és molt important consultar amb el pediatra, no hem de treure importància als roncs).
–Casos conductuals?
–Un aprenentatge inadequat. Són nens que no se saben adormir sols, la qual cosa té conseqüències l’endemà però també en la salut. Per aquest problema es recomana fer un tractament de tipus conductual. Paradoxalment, el 80% de nens amb aquest tipus d’insomni es mediquen, quan no hauria de ser així.
–Quina és l’afectació en la salut?
–Majoritàriament problemes neuropsicològics, com problemes de concentració o de memòria. Normalment es tracta de nens amb problemes de conducta, a nivell escolar, amb símptomes d’hiperactivitat... En casos severs, inclús poden tenir problemes de creixement. I també les mares n’acaben tenint: el 56% pateixen depressions; parlem d’una distorsió familiar important.
–Ha parlat dels símptomes, però com els pares poden saber que són causats per l’insomni?
–Quan un nen necessita de certs estímuls per adormir-se –com música o el pit de la mare– o bé la presència dels pares, deriva en un nen irritable, cansat, que en no dormir tampoc permet dormir els pares, que n’estan pendents. Això fa que les mares acabin amb depressió.
–Això es dóna en infants de mesos o també en edats més avançades?
–L’insomni es dóna sobretot en nens d’entre 6 mesos i 5 anys, dels 6 als 12 anys és menys freqüent però també hi ha casos.
–Què causa que el nen no sàpiga dormir i com se soluciona l’insomni?
–Normalmen és multifactorial: hi ha diferents aspectes que el provoquen. Segurament és una combinació de variables biològiques; ja des de petits tenen dificultats per organitzar el ritme biològic de la seva vigília i encarrilar la ritmicitat a mesura que creixen. Per posar fi a això, els pares inculquen mals hàbits al nen, fent que tingui un son trencat, es desperti sovint... I sobretot, que no sigui capaç d’adormir-sesi no té uns estímuls externs com és un acompanyant. Com a conseqüència, el nen és més neguitós i continua dormint malament. Tot plegat és un cercle viciós que dura anys.
–La solució passa per suprimir els estímuls externs?
–Seguint les directrius de l’American Academy of Sleep Medicine, el que s’ha vist és que hi ha principalment quatre mètodes conductuals sense efectes secundaris i que són eficients a llarg termini i els que s’han d’aplicar. Després de revisar la història clínica del nen, li acotem els protocols i la metodologia, i no a la inversa.
–En què consisteixen aquests quatre tractaments?
–Deriven de la psicologia conductual i, resumint molt, tenen com a objectiu que, poc a poc, el nen pugui tornar a associar el llit, l’habitació... amb l’hàbit del son (que a banda d’una necesistat biològica és un hàbit i, per tant, es pot aprendre). La manera de fer-ho és, de forma sistemàtica, associar una conducta concreta als estímuls externs adequats: el llit i no la companyia de la mare, per exemple. Aquests mètodes se simplifiquen i s’associen incorrectament amb deixar plorar el nen. Evidentment, no és així; no és una forma correcta d’actuar sinó que s’ha d’aplicar el coneixement de la ciència.
–Es descarta la medicina.
–En ocasions s’utilitzen substàncies si, per exemple, tenen problemes neurològics com TDAH, que pot ajudar. Però si el nen no té cap trastorn sinó que està mal habituat, amb pares separats o situacions complicades, que les substàncies com la melatonina s’apliquen com a complement. Ara, aquest tipus d’insomni per mal hàbit no es pot resoldre aplicant la medicació.
–Quin és el correcte procedir?
–El nen ha de percebre l¡hora de marxar al llit com una cosa normal. Com quan se li posa el pitet i sap que ve el sopar. Hem d’intentar implantar una sèrie de normes i ser estrictes amb elles, però alhora ser molt afectuós a l’hora d’aplicar-les. Si no, el nen no té criteris ni límits rígids.
–Molts pares deuen esperar el seu consell.
–Sí, perquè la informació de Dr. Google ens fa trobar-nos amb pares molt desorientats, als que cal explicar quin és el concepte i el procés, el que ho fa tot més fàcil.
–Els nens també pateixen insomni?
–Els números són espectaculars: un 30% de la població infantil té problemes per dormir. D’aquests, el 90% aproximadament són casos conductuals. El 5% residual és per alguna alteració mèdica com el reflux gastroesofàgic o l’apnea (la qual cal és molt important consultar amb el pediatra, no hem de treure importància als roncs).
–Casos conductuals?
–Un aprenentatge inadequat. Són nens que no se saben adormir sols, la qual cosa té conseqüències l’endemà però també en la salut. Per aquest problema es recomana fer un tractament de tipus conductual. Paradoxalment, el 80% de nens amb aquest tipus d’insomni es mediquen, quan no hauria de ser així.
–Quina és l’afectació en la salut?
–Majoritàriament problemes neuropsicològics, com problemes de concentració o de memòria. Normalment es tracta de nens amb problemes de conducta, a nivell escolar, amb símptomes d’hiperactivitat... En casos severs, inclús poden tenir problemes de creixement. I també les mares n’acaben tenint: el 56% pateixen depressions; parlem d’una distorsió familiar important.
–Ha parlat dels símptomes, però com els pares poden saber que són causats per l’insomni?
–Quan un nen necessita de certs estímuls per adormir-se –com música o el pit de la mare– o bé la presència dels pares, deriva en un nen irritable, cansat, que en no dormir tampoc permet dormir els pares, que n’estan pendents. Això fa que les mares acabin amb depressió.
–Això es dóna en infants de mesos o també en edats més avançades?
–L’insomni es dóna sobretot en nens d’entre 6 mesos i 5 anys, dels 6 als 12 anys és menys freqüent però també hi ha casos.
–Què causa que el nen no sàpiga dormir i com se soluciona l’insomni?
–Normalmen és multifactorial: hi ha diferents aspectes que el provoquen. Segurament és una combinació de variables biològiques; ja des de petits tenen dificultats per organitzar el ritme biològic de la seva vigília i encarrilar la ritmicitat a mesura que creixen. Per posar fi a això, els pares inculquen mals hàbits al nen, fent que tingui un son trencat, es desperti sovint... I sobretot, que no sigui capaç d’adormir-sesi no té uns estímuls externs com és un acompanyant. Com a conseqüència, el nen és més neguitós i continua dormint malament. Tot plegat és un cercle viciós que dura anys.
–La solució passa per suprimir els estímuls externs?
–Seguint les directrius de l’American Academy of Sleep Medicine, el que s’ha vist és que hi ha principalment quatre mètodes conductuals sense efectes secundaris i que són eficients a llarg termini i els que s’han d’aplicar. Després de revisar la història clínica del nen, li acotem els protocols i la metodologia, i no a la inversa.
–En què consisteixen aquests quatre tractaments?
–Deriven de la psicologia conductual i, resumint molt, tenen com a objectiu que, poc a poc, el nen pugui tornar a associar el llit, l’habitació... amb l’hàbit del son (que a banda d’una necesistat biològica és un hàbit i, per tant, es pot aprendre). La manera de fer-ho és, de forma sistemàtica, associar una conducta concreta als estímuls externs adequats: el llit i no la companyia de la mare, per exemple. Aquests mètodes se simplifiquen i s’associen incorrectament amb deixar plorar el nen. Evidentment, no és així; no és una forma correcta d’actuar sinó que s’ha d’aplicar el coneixement de la ciència.
–Es descarta la medicina.
–En ocasions s’utilitzen substàncies si, per exemple, tenen problemes neurològics com TDAH, que pot ajudar. Però si el nen no té cap trastorn sinó que està mal habituat, amb pares separats o situacions complicades, que les substàncies com la melatonina s’apliquen com a complement. Ara, aquest tipus d’insomni per mal hàbit no es pot resoldre aplicant la medicació.
–Quin és el correcte procedir?
–El nen ha de percebre l¡hora de marxar al llit com una cosa normal. Com quan se li posa el pitet i sap que ve el sopar. Hem d’intentar implantar una sèrie de normes i ser estrictes amb elles, però alhora ser molt afectuós a l’hora d’aplicar-les. Si no, el nen no té criteris ni límits rígids.
–Molts pares deuen esperar el seu consell.
–Sí, perquè la informació de Dr. Google ens fa trobar-nos amb pares molt desorientats, als que cal explicar quin és el concepte i el procés, el que ho fa tot més fàcil.