PUBLICITAT

LAURA FITÉ PSICÒLOGA

LAURA FITÉ: «Cal parlar del tema d’una manera natural»

La psicòloga, Laura Fité
La psicòloga, Laura Fité
La problemàtica de les drogues amb els fills, sobretot durant l’adolescència, és un tema de consulta freqüent dels pares. Amb l’objectiu de donar les eines i la informació necessària per tractar el tema d’una manera natural i propera, la psicòloga Laura Fité, oferirà una xerrada avui a les 20.15 hores a La Central - Servei de Joventut d’Andorra la Vella sota el títol Puc evitar que el meu fill consumeixi drogues? / PER LÍDIA RAVENTÓS

–Què podem fer per allunyar els fills de les drogues?
–Tots els adolescents, poc o molt, estan confrontats amb les drogues. O ho estaran. Per tant, el més important és trobar la manera de fer prevenció de manera que tots els factors de risc d’un possible consum es disminueixin.

–I què podem fer per prevenir-ho?
–Un dels factors de prevenció és l’educació. Si tu eduques insistint i fomentant la capacitat de prendre decisions individualment, és més probable que quan el fill sigui adolescent no es senti tan pressionat pel grup que l’insistirà perquè provi una cosa o una altra. Per tant, és important fomentar l’autonomia, la presa de decisions, l’esperit crític. També hem de tenir en compte que com més activitats de lleure i coses constructives faci aquesta persona, menys ganes tindrà de provar les drogues. Però un adolescent que està avorrit, que no està interessat per res, que no té cap centre d’interès, està més en risc que un altre.

–Hem d’esperar a l’adolescència per parlar-ne o cal començar a tractar el tema abans?
–Es pot prevenir des de ben petits, no necessàriament cal esperar l’edat adolescent. Des de petits ja podem començar a donar missatges quan, per exemple, surt alguna cosa relacionada amb el tabac o l’alcohol a la tele, ja es pot començar a relacionar drogues amb addicció, amb dependència.

–I com cal tractar el tema quan ja són adolescents?
–La idea no és fer una gran conversa i un cop acabada ja no parlar-ne més. Cal parlar del tema d’una manera natural perquè sigui un tema com un altre. A vegades hi ha la falsa creença que quan menys en parlem, menys curiositat estem despertant i que aquell adolescent que sembla que estigui en una altra galàxia no hi hauria pensat si no li haguéssim dit. Això és totalment fals. És important parlar-ne, veure quines preocupacions hi ha, veure per on van les tendències del fill o la filla adolescent.

–Aleshores, recomana anticipar-se al problema.
–Totalment. Però cal remarcar també que en el moment en què decidim anticipar-nos, hem de saber del que parlem. No pots arribar amb una informació que no és realista o no és del tot concreta. Perquè si ets aproximatiu i no saps ben bé del que estàs parlant, el fill ho nota i encara tens menys credibilitat. I per tant, acaba fent l’afecte invers. Per això és important informar-se un mínim. A La Central, precisament, ofereixen aquest servei per aquells pares que ho necessitin.

–I quan ja hem constat que l’adolescent ha consumit, com hem d’actuar?
–Per començar, és important no fer un gran drama, tancar la comunicació i castigar. Hem d’intentar aportar una altra reacció. Parlar amb l’adolescent, explicar-li que sabem que ha consumit o que consumeix, que volem entendre què és el que l’ha portat a fer-ho i trobar la manera de frenar-ho. Però no serveix de res castigar i prou. Perquè quan els pares tornin a girar-se, el fill possiblement torni a consumir. Per això, és important el diàleg. No perdre la calma i tampoc fer veure que no ha passat res.

–Tots els adolescents provaran algun tipus de droga?
–La gran majoria provarà el tabac i d’alcohol. Això no vol dir que després es posin tots a fumar o a beure però, com a pares, han d’estar tots preparats a què això passi. Ara, si la cosa després degenera i comencen a provar productes més psicoactius, aleshores ja cal buscar ajuda també als altres adults que envolten l’adolescent per fer pinya i trobar la manera junts de frenar-ho.

–I quan els pares també fumen, com podem transmetre aquest missatge?
–Això és important. Quin missatge estem donant als nostres fills? Fumar és molt freqüent. I amb la beguda passa que s’associa a esdeveniments festius i socials. Per tant, cal que siguem molt clars. Podem ser un pare que fuma i explicar que vam començar molt joves i no sabíem totes les repercussions negatives que tenia. Posar èmfasis en l’aspecte negatiu i de dependència. Perquè si estem dient no fumis però no estem donant l’exemple ni les raons per les quals estem dient que no fumi, és molt difícil que després el fill respecti aquesta norma.

–Hi ha personalitats més properes a caure en aquest tipus d’addiccions?
–Hi ha factors de la presonalitat que trobem en qualsevol addicció. Una persona a la qual li costi gestionar més la frustració, quan una cosa no li va bé, pot caure fàcilment a prendre alguna cosa que l’ajudi a oblidar. Una autoestima baixa o una falta de confiança a l’hora de relacionar-se també pot incidir. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT