Santi Sánchez és el president de l’Associació de Fallaires d’Andorra la Vella i la cara visible d’un grup molt motivat per mantenir la tradició de la crema de falles. La tasca ha estat recompensada amb l’atorgament, per part de la Unesco, de la categoria de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, a una candidatura integrada per 63 pobles del Pirineu pertanyents a tres estats (Andorra, França i Espanya).  

 

-Des de la preparació de la candidatura per a la Unesco, portem dos o tres anys sortint sovint als mitjans de comunicació, a part de tota la feina que hem fet de difusió. Però la Unesco ha estat un gran impuls, i la gent ens ha conegut més. Hem fet molta feina des de la recuperació de la cremada de falles el 1987 i el fet de constituir-nos en associació ens ha permès més llibertat a l’hora de difondre la nostra activitat. Sempre hem dit que els principals esforços de promoció els centrem a nivell nacional perquè pensem que és la manera que la festa perduri. 

 

-Hem obert un període d’inscripcions fins al 31 de maig, i encara no sabem si serem més o no. Sí que puc dir que des de fa quatre o cinc anys hi ha hagut un lleuger increment, a un ritme assumible. Quan s’acosti el dia de la cremada sabrem si el nomenament ha influït o se segueix la mateixa tendència.

 

-Bé, serà especial perquè serà la primera després d’haver-se declarat patrimoni de la humanitat, però nosaltres treballem cada any per mantenir la festa i la seva essència, i no hem preparat res especial. El que tenim s’ha de consolidar, com la música, que des de fa dos anys és en directe, i el projecte de tallers de música folk perquè les entitats disposin de músics. Tampoc sabem si hi haurà increment de públic, i ho hem de preveure a nivell organitzatiu.

 

-És important! Tota la comunitat fallaire del Pirineu hem firmat la Declaració d’Andorra la Vella, per establir unes pautes per mantenir la festa tal com és, que no es mercantilitzi. No és només una festa, no som uns bojos que fem rodar foc, sinó que és una festa amb molta tradició.

 

-De fet, l’èxit és que som 63 pobles units! Hi ha un interès comú en mantenir la festa entre tots, al Pirineu no hi ha fronteres. Ara hem d’organitzar-nos entre tots per fer difusió conjunta, establir un calendari de totes les festes i activitats paral·leles que fomenten l’esperit lúdic i participatiu de la comunitat fallaire, i les mesures per salvaguardar la festa.

 

-Per a nosaltres és molt important! Els que vénen darrere són els que han de continuar totes les expressions culturals. Fins als 16 anys, els fallaires roden llum, i els impliquem en l’organització de la festa, i als tallers de falles tradicionals coneixen bé d’on venim. Als 16 anys reben el bateig de foc, quan roden una falla tradicional, i aquest moment serà un premi per als joves que s’impliquin més amb la festa. Som uns 60 fallaires de foc i uns 50 de llum, per tant, són gairebé la meitat! A la festa hi participen unes 200 persones.

 

-També comptem els músics. De socis en som uns 160, però també hi ha molts col·laboradors per organitzar la festa.

 

-La cremada de falles és molt àmplia. Si ets soci tens un dret a participar a la cremada, però hi ha moltes tasques a fer, des de traslladar les falles, acompanyar la canalla, muntar el sopar de germanor, etcètera. I no només el dia de la cremada. Al juny organitzem moltes activitats, com la recerca de l’argolla a la vall d’Incles, quan es tria el fallaire major i el menor de l’any. És un acte participatiu, en què tothom es coneix, i contribueix a fer pinya, a fer germanor, que és el que, en realitat, tira endavant una associació. No cal ser molta gent perquè una entitat funcioni, és més important que hi hagi companyonia, germanor.

 

-És clar! Ja fa anys que ve molta gent a veure’ns. I convido tothom que no es quedi a la plaça del Comú d’Andorra la Vella o la Guillemó sinó que ens segueixi pel centre històric, perquè el recorregut que s’hi fa té un sentit. Abans es cremava a cada plaça, era molt més íntim. Els antics fallaires ens han explicat que cada plaça era com un poble, i el recorregut pel centre històric transcorre per totes aquestes places. És important recordar que la festa ve d’allà.

 

-Potser la diferència entre les dues candidatures és que movem molta gent, no depenem tant de suports. De totes maneres, també tenim dubtes, i en l’última trobada dels fallaires pirinencs en vam parlar. Vam convidar la directora de la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Susanna Simon, i també van venir de la Patum de Berga, per explicar-nos les seves experiències. Cadascun ha picat molta pedra, i la manera perquè això tir endavant és estar units i lluitar perquè la gent del país s’ho cregui, es faci seva la festa, també la vall del Madriu, i que les institucions donin el seu suport. El fet de ser declarats patrimoni cultural immaterial de la humanitat no acaba aquí, ara comença una altra cosa: ho hem de mantenir i necessitem tot el suport, de la gent i de les institucions.