D olors Carmona és consellera del Partit Socialdemòcrata al Comú d’Andorra la Vella a l’oposició. El mandat anterior va entrar substituint Marc Cornella i en les últimes eleccions comunals s’ha presentat de candidata a cònsol major. Carmona és directora de l’Escola Andorrana de Batxillerat.

 

Suposo que en passar a la primera fila política m’he donat a conèixer, la meva manera de fer, i algú ha cregut que puc aportar el meu granet de sorra, tan necessari per reactivar la societat andorrana.

 

Sempre he estat lluitadora, i la socialdemocràcia és un model polític al qual sempre he donat un vot de confiança. Confio molt en les persones i, entre totes, podem fer una societat millor. Aquell model polític que prioritza les necessitats bàsiques de la ciutadania, els valors com la democràcia, els serveis com l’educació i la sanitat, és el model de societat que vull i per al qual lluito, perquè tots en puguem gaudir, dir la nostra i participar de manera activa. 

 

Sí, sempre ho he dit. Sempre he estat partidària d’anar units i que les petites diferències que hi pugui haver es poden llimar: si l’arrel és la mateixa, difícilment es poden tenir concepcions diferents. Ara bé, quan els motius de l’escissió no són ideològics sinó de persones, de lideratge, de protagonisme, és difícil lluitar-hi, perquè dos galls en un galliner... El lideratge jo el deixo en segon terme, perquè quan em sento còmoda amb un equip de persones amb què treballo és quan no hi ha protagonismes, tothom pot dir la seva i es pot treballar en igualtat. Si l’escissió va ser per temes de lideratge, em sap molt de greu. La ciutadania ha copsat que les forces progressistes estan dividides, mentre que els partits conservadors estan molt units.

 

La gestió directa no la podem portar, només dir la nostra. La nostra tasca és el control de la gestió, i hi hem de ser. A més, el PS a la capital hem obtingut mil vots que la Lídia [Samarra] i jo representem amb moltes ganes. La diferència de vots amb DA va ser d’un centenar de vots, però la llei electoral ens ha deixat amb només dos representants, no és proporcional però ho empara la llei. 

 

Exacte, sóc mestra i pedagoga. Vaig començar al sistema espanyol, però des del 1985 estic al sistema andorrà. La satisfacció és la mateixa des de l’inici. Vaig començar a combinar la docència amb càrrecs de responsabilitat, i ara sóc directora de l’Escola Andorrana de Batxillerat.

 

Sí, i és una decisió que has de tenir clara abans de presentar-t’hi. Ningú em va obligar, i em va costar decidir-me perquè si guanyava havia de sol·licitar una excedència laboral. 

 

Andorra la Vella necessita un impuls molt important i un canvi d’imatge. Ja ho vam dir a la campanya i ho continuem dient...

 

Sí, ara no presentaré de nou el programa electoral! Crec que ens hem quedat endarrerits, que hi ha serveis que cal actualitzar i d’altres que s’han d’oferir. La capitalitat no es transpira i s’ha de fer veure: Andorra la Vella és la capital administrativa, però també ha de ser la cultural, ha d’oferir imatge i serveis, i es mereix un tracte especial. A l’hora de les transferències no se li fa cap distinció per ser la capital. Tenim despeses de funcionament, d’equipaments i d’infraestructures que no tenen altres parròquies. I els nous accessos viaris han descongestionat el trànsit però ha deixat al marge Santa Coloma i Andorra la Vella. També han tancat molts comerços, i han marxat empreses que s’havien instal·lat a les zones comercials. Sembla que no hi hagi activitat.

 

Ho comparteixo. Hem de trobar l’equilibri. I això també passa per projectes. Si vols reactivar una zona comercial s’ha de parlar, fer de mediador. Sigui quina sigui l’acció que es faci ha d’estar ben planificada i ha de ser a llarg termini, no fer projectes d’impacte sense seguiment.

 

No ho sé! Jo penso més en els altres que amb mi, i tot el que sigui poder ajudar, donar servei, col·laborar, sinó és en la política serà en un altre àmbit on jo pugui aportar. M’agrada més donar que rebre! La política és des d’on puc contribuir a que el meu entorn sigui millor. Si em satisfà i veig que la meva tasca té una repercussió, és possible que hi continuï. En aquest estat democràtic hem de facilitar que la ciutadania pugui dir la seva i tenim molt camí per recórrer encara! Hem de donar veu a la ciutadania que no pot decidir qui els governa.