H i ha esportistes residents que simplement viuen a Andorra i altres que s’impliquen amb el país. Joaquim Purito Rodríguez és un exemple d’aquest segon tipus. Des del 2006 que hi té casa al país i del 2011 que n’és resident.  És una de les cares més reconegudes a nivell internacional per les seves fites, ja que en cadascuna de les grans rondes és no només un aspirant a la victòria final, sinó també de les etapes més vistoses, les de muntanya, bona part d’elles força èpiques. Són de les que fan afició. El 2015 va guanyar dues etapes al Tour de França i una a la Vuelta a Espanya, a més d’adjudicar-se la Volta al País Basc. La implicació amb el Principat és evident amb l’Escola de ciclisme Purito Sprint Club Andorra, que arrencava l’any passat i on una quarantena de joves del país de diferents edats hi prenen part. També es realitzava la primera edició de La Purito, marxa cicloturista multitudinària que permet als aficionats a la bicicleta conèixer els ports i el paisatge d’Andorra.

 

Ja fa uns anys que es troba vivint al Principat. Que el va fer decidir-se per canviar la residència i venir cap aquí? Perquè no és l’únic ciclista que ha posat aquí la seva residència...

«Vaig venir aquí enamorat de la muntanya. És brutal el que tenim. En menys de vint quilòmetres hi ha quaranta ports. Per a un ciclista és una passada. Si no vius aquí no et dones compte realment de tot el que ens rodeja. A més, per l’altitud que hi ha el temps és molt bo. Hi ha molts corredors que han vingut a entrenar i al·lucinen de la temperatura. No esperen ser als Pirineus, a alta muntanya, i trobar-se amb aquesta meteorologia».

 

La seva adaptació al país va ser molt ràpida i de seguida s’hi va integrar...

«Visc aquí, em trobo molt a gust i ho considero com casa meva. La gent d’Andorra des del primer moment m’ha acollit de meravella tant a mi com a la meva família».

 

L’any passat es va realitzar la primera edició de La Purito Andorra amb la participació de més de 1.100 corredors. Aquest 2016 les xifres augmentaran significativament. Que suposa portar una cursa amb el seu nom i a més que tingui una bona resposta per part de la gent que hi va participar?

«Considero que és molt important que es faci una prova d’aquest tipus al país, perquè és realment molt maca per al corredor, fins i tot romàntica, amb una muntanya i uns paisatges espectaculars, en zones on he estat entrenant i que m’han ajudat a ser el que sóc avui com a esportista. És una prova que ajuda a donar a conèixer més el país a la gent i que sàpiguen la realitat que tenim. Quan surto fora hi ha gent que va venir a fer la primera cursa de la Purito i em diuen que han tornat a Andorra perquè els ha encantat. Que et diguin això et fa sentir molt orgullós i és una senyal que s’està fent una bona feina. Hi posem molts esforços per a que sigui així».

 

La setmana passada presentava la segona temporada de l’Escola de ciclisme Purito Sprint Club d’Andorra. Que li sembla l’experiència formativa?

«Portem només un any i espero que continuï creixent, perquè el projecte és molt maco. No m’esperava que m’agradés tant, perquè veure cada dia com gaudeixen els nens i nenes no té preu. Disfruto molt quan estic amb ells. Necessitem l’ajuda d’esponsors per poder-la fer més gran el dia de demà, perquè es tracta de la formació dels joves. En escoles com aquestes és on hem començat tots, és on els futurs corredors es fan. Em fa venir moltes coses al cap si miro enrera i em porta molts bons records l’etapa de quan em trobava en categories inferiors. Els joves han de disfrutar de la bicicleta i fer-ho sense pressió. Han de gaudir-la. El que han de fer ara primer de tot és aprendre, tenir ganes i passar-s’ho bé. Els resultats no importen, són secundaris. És l’esperit de l’escola i ja hi haurà temps més endavant, si s’hi volen dedicar, a que es fixin en les classifiacions».

 

Quina opinió en té dels frens de disc dels que últimament tant se’n parla?

«És un invent molt pràctic pel ciclisme, perquè la frenada és brutal. El que es tarda a frenar en vint metres amb aquests es fa en la meitat, però té alguns punts negres per la seguretat».

 

La polèmica que hi ha al seu voltant és important pel perill que poden suposar i a França fins i tot s’han prohibit per a tot tipus de proves, des de curses oficials a marxes cicloturistes...

«Se li està donant molt de bombo. En un futur és un dispositiu que serà molt important per la gran frenada que té. Trobo que tot s’ha precipitat massa, perquè han volgut posar-los a la bici de competició de manera massa ràpida. Han de fer alguna cosa per a la seguretat del ciclista. Sóc dels que penso que si som capaços de posar alguna cosa perquè el corredor no tingui cap problema serà un pas important».

 

Que significa per a vostè ser un dels candidats per a guanyar el premi de l’Andorrà de l’any?

«Va ser tota una sorpresa quan ho vaig saber. La veritat és que no m’ho esperava gens. Em fa molta il·lusió i em motiva per seguir treballant al màxim. Formar part del grup de persones que poden rebre aquest reconeixement és tot un orgull».