JUAN SEBASTIÁN JUGADOR I SEGON ENTRENADOR DE L'ANDORRA HC
JUAN SEBASTIÁN: «Espero que la selecció absoluta continui patinant, però serà sense mi»
Juan Sebastián (San Juan, Argentina, 15/2/1973) és andorrà d’adopció des del 2003 i ha viscut de tot en els gairebé 13 anys que porta lligat a l’hoquei patins tricolor. Va viure l’època més gloriosa de l’Andorra HC, quan era a Nacional Catalana, i de la selecció, campiona d’un Mundial B. El 2012, en plena decadència generacional, va penjar les botes i es va fer amb la banqueta del club. Aquesta temporada ha tornat a les pistes i amb 43 anys ha estat un dels grans culpables del títol de campió del grup C de Segona Catalana i, per tant, de l’ascens de categoria. Un supervivent de l’època daurada en plena segona joventut.
–Acaba de ser pare per segona vegada, el club puja a Primera Catalana i s’ha tornat a posar la samarreta de la selecció. Una temporada rodona?
–No puc queixar-me, és per estar content. Feia il·lusió pujar, volia ajudar Roger Corral com un afegit seu a la pista. Ha estat una situació atípica, però queda clar que ha sortit bé.
–Tornar a Primera Catalana com a jugador que li diu, després de diversos anys com entrenador a Segona?
–És un pas important per al club. Arribem a una categoria idònia, també per a la selecció absoluta, que sembla que tornarà a competir.
–Fa anys que l’AHC era candidat a l’ascens. Quines han estat les claus que han fet assolir l’objectiu aquesta temporada?
–No perdre punts tontos amb equips de la part baixa. En anys anteriors això ens ha penalitzat massa. També ser forts a casa, on en 13partits hem cedit un empat i una derrota. Portàvem tres anys acabant tercers i quedant-nos a les portes de l’ascens i allò et fa aprendre a ser regular.
–L’ascens arriba en un bon moment per a la nova fornada?
–Un dels distintius d’Andorra és que pots competir en categories altes de molt jove. A Catalunya jugues als filials i donar el salt al primer equip no és fàcil. També és cert que necessitarem ajut. Tenim fe en els joves però cal fitxar. Passem a una categoria amb 18 equips, la temporada serà més llarga i necessitem algú amb experiència en aquesta categoria.
–Vostè va ser un del animadors de la festa a Girona amb cava, després de la victòria en l’últim partit que va donar el títol de campions. Havia patit molt durant els darrers anys?
–No ha estat una època fàcil. Més que patir, era el no saber transmetre bé els coneixements. Aquest ascens és un alleujament, una alegria enorme, m’he sentit que he ajudat a la pista i he servit de lligam amb Corral. Entre dos la tasca d’entrenador ha estat més suportable.
–No ha estat tampoc una lliga normal. El grup C va tenir quatre candidats a l’ascens fins gairebé l’última jornada. Això dóna més color a la fita aconseguida?
–Sí, sens dubte. No relaxar-te ni un sol dia no és fàcil però hi ha hagut compromís. A base d’entrenaments i obstinació ho hem aconseguit en una lliga típica de ràdio posada per veure qui guanya ho fa tot més bonic. Mirant el passat sempre penses que pots patinar i deixar escapar l’ascens, però la veritat és que sempre he tingut la sensació que aquesta vegada estàvem forts de mentalitat, ens ho hem cregut, ens vèiem superiors a la resta i volíem demostrar-ho a la pista.
–Quin ha estat el seu paper al vestidor?
–Defensar, que no ens marquessin gols, aportar calma i recolzar Corral en els moments difícils o de dubte. Ell mai ha tingut problemes per preguntar-me la meva opinió en moments concrets.
–El seu rol ha provocat més unió al vestidor?
–Crec que sí. He sigut com un escut i un nexe d’unió; els jugadors es recolzaven en mi i l’entrenador també.
–Quant li queda de corda?
–Ara toquen vacances i ja miraré al setembre si el club em necessita o no, però és cert que no em queda gaire corda. El tema familiar també pesa... Això sí, com a entrenador esperem que el club ens deixi continuar amb aquest projecte.
–El 15 de març, la selecció absoluta va tornar a jugar un partit després de set anys dissolta. Pensava tornar a vestir aquesta samarreta?
–No ho pensava. De fet, abans de jugar el Mundial A de Vigo (2009) ja vaig avisar a la federació que deixava la selecció. Allò va ser dur perquè vam passar d’estar a un gol dels quarts a baixar i desaparèixer. Ara la situació és diferent, arriba gent jove que ha d’assumir les regnes... Per a mi ha estat un partit maco i espero que l’absoluta continuï patinant, però serà sense mi, tot i que sempre ho he dit, si em necessiten...
–Veu un grup preparat per competir a nivell internacional?
–Sense dubtes. Els germans Miquel, Antequera que juga al Mataró i els de l’Andorra HC... Hi ha nivell per tornar a guanyar un Mundial B i per mantenir-se a l’A. També és cert que si el club està a dalt, la selecció ho notarà, per això és important tenir un projecte ambiciós a Primera Catalana, per estar de mitja taula cap amunt. L’ideal seria tornar a Nacional, però això sembla llunyà.