Va passar de cap de gabinet del cap de Govern en l’anterior legislatura d’Antoni Martí a secretari d’organització de Demòcrates per Andorra (DA) en l’actual. La seva figura està vinculada a la nova imatge que trasllada el partit que domina el panorama polític nacional i parroquial. Molts temes sobre la taula, especialment perquè Andorra és en el punt de mira més enllà de les nostres fronteres. / PER RAFA MORA

–Molts fronts oberts.
–Hi ha fronts oberts però també d’altres que sembla que estan en vies de solucions. El primer any de legislatura és cert que ha estat marcat per la crisi BPA, però també és cert que ara la cosa sembla ser encarrilada amb el traspàs i la venda de l’entitat pont. Esperem que a partir d’ara es parli més d’altres temes que tindran una gran transcendència política.

–Parli’n, doncs.
–Per exemple l’acostament a la Unió Europea, que hauria de ser el tema major d’aquesta legislatura per veure quin marc de relacions tenim amb els nostres veïns europeus.

–Quina és la unió en DA en aquest sentit?
–El partit està absolutament unit. Sabem que volem un acord d’associació. Volem que la nostra relació amb Europa sigui més propera perquè estem convençuts que no únicament econòmicament el nostre país anirà millor, sinó que també qüestions socials com és la circulació o establiment dels nostres joves fora de les nostres fronteres millorarà.

–És la segona legislatura i DA sembla un mur sense escletxes.
–Ens hem conegut molt tots i hem estat sòlids. Estem en un punt adult perquè hi ha uns coneixements dels dossiers i per tant això reforça la idea del model de país que volem.

–L’onada taronja s’ha confirmat en les últimes eleccions, però potser això fa una mica de respecte.
–El que fa és tenir el sentit de la responsabilitat. En els pròxims anys ens juguem el nostre futur més immediat. Si som capaços de tenir un bon acord amb la UE, si implementem l’obertura econòmica i l’homologació fiscal, i el model de transparència que segueix, Andorra econòmicament té un per vindre prometedor. Serem un país amb capacitat de competir en el nostre entorn i ser atractiu.

–Quines bases veu per afirmar això?
–La primera, que és difícil competir si et vols mantenir com una illa. El primer que vam fer és una llei d’obertura econòmica i després un model fiscal de baixa tributació, però homologable. Aquest és el primer pas. Quan fomentes l’intercanvi saps que la teva economia almenys té un mercat on créixer.

–Però no totes les forces polítiques donen suport a un pacte nacional per Europa per anar a una.
–Això ho lamentem. La millor manera de defensar les especificitats és seure a una taula. Fent rodes de premsa dient que no estàs d’acord, és molt difícil que a Brussel·les t’escoltin. El cap de Govern ha fet múltiples oferiments d’acord i encara en el darrer discurs d’orientació política ho va fer. Tots en sortiríem reforçats. Si a Brussel·les es veiés que el cent per cent de les forces polítiques estan d’acord, tens una legitimitat més gran.

–És un impediment greu?
–És una llàstima que no estiguem units. Una cosa és on podríem arribar, però no voler seure des d’un inici, no ho acabem d’entendre. Si en acabar el procés ells no estiguessin d’acord, ho entendríem, però almenys participa.

–Per què és una qüestió d’Estat?
–Les nostres fronteres donen a la Unió Europea, qualsevol ciutadà té relació recurrent i freqüent amb la UE. Ens desplacem a territori comunitari, estudiem, comprem mercaderies i prestem o rebem serveis per part d’empreses situades en territori comunitari. Òbviament és una qüestió d’Estat.

–Per contra que amb Liberals, la relació amb el PS ara sembla molt fluïda.
–Crec que compartim certes coses, i entre elles el projecte de negociació amb la UE. Hem entés els dos partits que és una qüestió important. Hi ha bona sintonia. En altres temes no, i ja ens ho diuen i ho entenem.

–Tot i aquesta bona sintonia de la que parlem, topem amb tots els casos que minven de portes a fora la imatge del país. ‘Cas BPA’, Aigües d’Arinsal, la polèmica amb Jordi Cinca...
–Tots els ciutadans d’aquest país som petits ambaixadors d’Andorra. Crec que hem de fer l’esforç que, quan sortim a fora, explicar el que realment és Andorra. Som un país de gent treballadora i honesta, i on la majoria de la gent treballa dur per arribar a final de mes. És la imatge que hem de projectar entre tots, des dels que tenen responsabilitat política, fins el ciutadà de a peu.

–Sembla que s’encarava el tema BPA i surt Aigües d’Arinsal.
–És una llàstima, és una qüestió sobrevinguda. Aquesta empresa malauradament ha tingut aquest problema que ha afectat a gent, i fora de les nostres fronteres, i encara ha tingut més ressò... lamentar-ho i intentar passar pàgina.

–Com es renta aquesta imatge que projecta Andorra que sembla constantment negativa?
–Si nosaltres mateixos ens tirem pedres entre nosaltres és molt difícil que els altres països ens percebin com un país seriós. Per tant entre tots hem de fer un esforç, perquè hi ha certa educació que no hem de perdre. Les discrepàncies són normals, però s’ha de ser prudent quan fas certes declaracions fora del teu país.

–Cas Jordi Cinca. Com ha afectat?
–Li diré sincerament: ha sigut molt localitzat. Dels papers de Panamà se n’ha parlat a tot el món, però curiosament d’allò del senyor Cinca només ha sortit a Espanya. Curiosament.

–Veu una mà negra?
–No és una qüestió de mà negra, és una qüestió de que a algú li ha interessat que surti. Això, i que el senyor Jordi Cinca al final no era l’objectiu, sinó un intermediari. És el que està davant, però és un atac al Govern i un atac a Andorra.

–I qui o què creu que hi ha al darrera?
–Això no ho sé. Cadascú pot pensar el que vulgui.

–I què en pensa vostè.
–Prefereixo no pensar.

–Gairebé cada dia ens trobem amb notícies al respecte. Com afecta?
–La gent que pateix aquests atacs els pateixen a les seves carns, personalment i familiarment. També és cert que aquests atacs es veuen en mitjans molt localitzats, podríem parlar de dos o tres mitjans i molts ‘online’.

–Canviem. Fa unes setmanes que hi va haver filtracions al Consell General.
–Que un projecte de llei que tramet el Govern i que no ha estat admès a tràmit per la sindicatura i que per tant únicament en té còpia els membres de la sindicatura, i que això ho trobis dos dies després en una demanda judicial, com a mínim és trist.

–I com valora aquests anys de govern d’Antoni Martí.
–Si mirem enrere, s’han fet moltes coses, malgrat alguns partits diguin que no. Del 2011 fins a data d’avui, si mirem el procés d’homologació fiscal, l’obertura econòmica, tota una sèrie de reformes que feia anys que no s’havien assumit, crec que és per estar raonablement satisfet. I dic raonablement perquè hi ha coses que no hem fet, i també en som conscients. I hi ha coses en què hem de posar més èmfasi, sobretot en aquesta segona legislatura. Unió Europea i el model sanitari.

–Però es critica que no s’avança el suficient.
–Crec que falta implementar temes molt importants com el del model sanitari. Des del partit estem convençuts que s’està en la bona via, però s’ha d’acabar d’implementar un nou model andorrà d’atenció sanitària.

–Per part dels empresaris s’insisteix en el codi de relacions laborals, en la llei de la funció pública... per què costa tant tancar aquests temes?
–Agafem la llei de la funció pública: És molt difícil fer una llei així si en els últims 25 anys ningú s’havia dedicat a resoldre la qüestió de les pensions de jubilacions dels funcionaris. Un dels elements més polèmiques i essencials era atacar de manera valenta les pensions, perquè no és una qüestió popular. Crec que ho hem fet. Hem sigut valents. Ara mateix el sistema de pensions dels funcionaris és generós però assumible. Abans era generós i inassumible. Un copa resolt això, que ja li reconec que vam trigar bastant però crec que el resultat és bo, ara s’està treballant en la reforma dels altres aspectes que són importants. De les reformes que els empresaris demanen, el principal beneficiari serà la pròpia Administració, i fins i tot hi ha moltes coses que van a favor dels funcionaris.

–Quina és la relació amb els agents socials? Clarament no sembla bona.
–Des del Govern es fan els esforços per tenir als sindicats com a interventors. Jo entenc que hi ha coses en què no estan d’acord. Són interlocutors vàlids i s’ha de treballar amb ells.

–Tema avortament. L’altre dia va tornar a sortir el tema novament.
–El ministre de l’Interior va ser bastant clar. No hi ha previsió de despenalitzar l’avortament. No està en el calendari de reformes previstes.

–Perquè és una qüestió d’Estat, entenc?
–Home, sí. És una qüestió d’Estat. Entenem que no farem aquesta reforma.

–I de l’heliport nacional, encara li donem voltes.
–És un projecte que continuem pensant que és essencial per millorar les connexions amb ciutats properes com Barcelona o Tolosa. És necessari en el marc d’obertura econòmica i diversificació de l’economia, perquè és un mitjà que creiem que utilitza un perfil de gent que el nostre país ha d’atraure, i el que demanem és que el Govern continuï insistint perquè aquest projecte sigui realitat. Ara ha sorgit nou emplaçament i em sembla raonable i ben connectat, i per tant una opció bastant viable, sense conèixer, que no conec, els informes.

–I com s’ha portat en el partit que el Govern demani un lloc al Comú, i que el Comú es tiri enrere perquè hi ha queixes? I ser això ja el joc habitual.
–Tot ve marcat pel primer emplaçament, el del Roc del Patapou. Quan va haver-hi un clam popular dels veïns, el Govern va decidir no ubicar-lo allà i per tant ara cada vegada que hi ha un projecte nou és normal que la gent que se senti afectada manifesti la seva opinió.

–Entenc que cedir aquella primera vegada davant d’aquest clam ha comportat tota la resta, que s’hagi de cedir davant de qualsevol altra queixa.
–Probablement és així, però això també demostra que som un país que escolta a la gent. No crec que sigui una mala cosa. Al final has de prendre una decisió, però escoltar a la gent és una bona cosa.

–Es plantegen el futur del partit sense Toni Martí?
–Independentment que no sigui cap de Govern, comptem amb ell com a militant i el càrrec que vulgui en el partit. Hi pensem, però falta temps. S’haurà de treballar dins del partit, però òbviament està en la ment de la gent. Queden tres anys de legislatura i per tant més endavant, tot i que ara no és a l’ordre del dia, s’haurà de buscar un bon candidat per substituir un molt bon cap de Govern.

–Abans hem parlat de la premsa forana. Alguna cosa a dir de la premsa del país? En té alguna queixa?
–(Pensa) No. Tinc queixa dels mitjans en què no se signen les notícies, però de la resta de mitjans, que són la immensa majoria, premsa escrita i audiovisual, hi ha dies que t’agrada més i dies que menys, però això és el joc quan creus en la democràcia i en la llibertat de premsa. A mi no m’agraden els mitjans on la gent no firma.

–Com valora la sentència del Tribunal Constitucional que obliga a l’INAF a lliurar l’informe contra BPA?
–L’entenc perquè no deixa de ser una sentència garantista, però l’hem de veure com una sentència procedimental. Aquí no hi ha cap valoració del fons de qui té raó i qui no. És una qüestió de procediment i si els accionistes majoritaris tenen dret a accedir a un document, per poder continuar en el procediment. Ho hem d’acotar. A part d’això, absolut respecte.

–Però també es podia haver entregat aquest informe abans i evitar tot aquest procediment posterior.
–Sí, es podria haver fet abans, però en aquest cas l’Administració, en aquest cas l’INAF, entenia que no ho havia d’entregar. Va haver-hi dos tribunals, la Batllia i el Superior que li van donar la raó, i un tercer, el Constitucional, que els hi va treure. Per tant, aparentment era una qüestió discutible i opinable. Si el resultat ha de ser aquest, em sembla bé.