PUBLICITAT

DAVID HERRERA 'CLOWN'

DAVID HERRERA: «El pallasso és un personatge surrealista»

Imatge promocional de l'espectacle 'The Flamingos', de la companyia Los Herrerita.
Imatge promocional de l'espectacle 'The Flamingos', de la companyia Los Herrerita.
Malabars, clown i monocicles. Amb aquest elements la companyia Los Herrerita presentarà el seu espectacle The Flamingos, un xou amb què obriran demà, a les deu de la nit, la Nit sense Paraules a la Massana, abans de les acrobàcies aèries de Meri Rabassa i Laura Muñoz. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Qui són Los Herrerita?
–Som tres amics que ens vam ajuntar per endegar la nostra companyia de circ. Som catalans, però hem anat arreu.

–Quan van decidir unir-se?
–Bé, vam néixer l’any 1996, amb la revifada del món del circ a Barcelona, on es va reactivar l’interès. Vam començar de manera molt casual a aprendre les tècniques de circ amb professionals que venien de l’estranger, i fèiem classe de malabars i d’acrobàcies. Aquí també hi havia alguna classe que impartia Rogelio Rivel, el germà de Charlie Rivel. Vam anar aprenent tècniques i ens vam unir a l’Ateneu Popular de Nou Barris, un lloc que va aglutinar el nou interès per al circ.

–A més de la companyia de circ, a què dediquen el seu temps?
–A la docència. Després del 1996 va sorgir el projecte de l’escola de circ Rogelio Rivel, i tot i que primer vam començar sent només artistes de circ després vam començar a impartir classes per a infants i adults. Els tres som professors a l’escola de circ infantil de Nou Barris. També impartim tallers de circ per tot Catalunya.

–Per què Los Herrerita? Ve del seu cognom.
–Sí, va ser una anècdota: en un viatge havíem de reservar tres bitllets de vaixell i ho vam fer a nom dels Herrera. I així es va quedar el nom!

–De què va The Flamingos?
–The Flamingos és la història de dos artistes que se’n van anar a fer les amèriques i ara tornen a Europa amb una idea equivocada del que és el xou i l’espectacle. No han evolucionat en el temps, no s’han actualitzat en les maneres. Tenen un ajudant que durant l’actuació va fent que passin coses inesperades, i el públic veurà com aquests artistes no ho són tant mentre que l’ajudant sí que ho és, i molt. L’ajudant és ingeniós, simpàtic, va provant de fer les coses que fan els artistes, i en moments puntuals de l’actuació ho fa, fins i tot, millor. Els tres personatges estan basats en els pallassos clàssics però amb un toc molt actual de l’espectacle.

–La figura del pallasso no caduca, és el referent del circ.
–No, no. N’hi ha de diferents classes, des del clown més pur als còmics que basen les seves bromes en el pallasso. El clown és un personatge surrealista que es pot fer la traveta a ell mateix! És molt extremat, i nosaltres l’utilitzem com a ajuda per als nostres personatges. Ens hi basem, però no som els pallassos tradicionals.

–Quins referents tenen?
–Som la generació de Tortell Poltrona, Monty i l’Oriol Boixadés, i també de més actuals, com l’argentí el Loco Brusca i l’italià Leo Bassi. També tenim de referència la companyia Els Excèntrics, que fa pallassos clàssics però molt ben cuidats, i n’hi ha algunes més. Entre tots hem recopilat els nostres referents però hem creat els nostres personatges.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT