PUBLICITAT

Irene Torra Sans Professora de català

IRENE TORRA: "Som un país malalt de llengua, de fet, en qualsevol conversa, sempre apareix un filòleg en potència"

Irene Torra Sans
Irene Torra Sans
Una de les seves passions és ensenyar català i les fronteres en aquests casos no existeixen. De la Terra Ferma a la Costa Dàlmata, la Irene va ser lectora de llengua catalana durant dos cursos acadèmics a la Universitat de Zadar (Sveučilište u Zadru). És llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha cursat un Postgrau en Correcció i Qualitat Lingüística. També ha estat professora de llengua catalana al Consorci per la Normalització Lingüística. Actualment, combina la docència amb la correcció i el turisme cultural a la ciutat de Lleida.

Anar a ensenyar català a Croàcia sembla molt exòtic, què et va portar a escollir aquesta destinació? 
He de dir que aquesta universitat no era la meva primera opció, sinó… la tercera! Resulta que aquell any tenia planificades unes vacances a Croàcia, un viatge a l’aventura, amb la motxilla a l’esquena, per la costa dàlmata. Com que m’havia cridat molt l’atenció tot el que havia llegit per preparar el viatge, vaig animar-me a demanar aquesta destinació, però sense acabar de creure’m que podria ser el lloc on aniria a parar el curs següent. 
Unes setmanes després de presentar la sol·licitud, i justament mentre estava de viatge per Croàcia, des de l’Institut Ramon Llull em van informar que estava preseleccionada i que havia de fer una entrevista al cap d’un parell de dies. I així va ser, però no pas a Barcelona, on estava previst, sinó per Skype, un matí calorosíssim, i des d’un locutori ple de gent a la ciutat de Split (uns cent quilòmetres més al sud de Zadar). Malgrat els nervis, la cosa va anar molt bé perquè al cap d’un parell de mesos ja m’instal·lava a Zadar. M’hi esperava tota una experiència plena de moments memorables. 

Quin tipus d’estudiants tenies i què els motivava a aprendre la nostra llengua? 
Els estudiants que arribaven a les classes de català eren majoritàriament noies, estudiants del Diploma de Llengua i Literatura Espanyoles, uns estudis organitzats pel Subdepartament d’Estudis Iberoromànics. Segurament el més insòlit és que la llengua catalana forma part del currículum d’aquests estudis, igual que el gallec i el portuguès. Això vol dir que les estudiants que aprenen espanyol han de decidir quina una d’aquestes altres tres llengües iberoromàniques volen aprendre durant els tres anys que els dura la carrera. I, a més a més, si volen, poden inscriure’s a les altres dues que no han triat en primer lloc i cursar-les com a optatives. La majoria combinen aquests estudis amb els d’altres llengües romàniques com el francès o l’italià i, d’altres, amb el rus, l’alemany o l’anglès. La fama que tenen els eslaus de ser bons amb les llengües estrangeres és més que certa! Bé, almenys en el context que vaig conèixer…

Què és el que més destacaries de la societat croata? 
És difícil parlar de manera general d’una societat que no es coneix bé del tot. A més, no tenen res a veure els croats de la costa amb els de l’interior. Els dàlmates tenen un caràcter del tot mediterrani, i això segurament és el que sorprèn més, que de seguida t’hi pots trobar bé perquè tot és fàcil  de reconèixer. Normalment ens imaginem Croàcia com un país molt llunyà, i no parlo de quilòmetres, sinó de mentalitat i de manera de ser. Però no, és una societat amb uns costums molt semblants als nostres: uns lligams familiars molt estrets, el gust per la bona teca, les converses animades a les terrasses i cafès… 
Amb tot, el país encara paeix el sotrac de la guerra dels anys noranta i arrossega greus problemes d’atur i de corrupció política (desafortunadament, en això també ens assemblem). Tot i que el juny del 2013 va passar a ser membre de la Unió Europea, encara queda molta feina per fer. 

És possible que en explicar el periple als familiars i amics es mostressin sorpresos del fet que un estranger s’interessés per la llengua catalana. Creus que en general valorem poc la nostra llengua? 
Potser la família i els amics més propers no s’estranyaven tant perquè ja sabien a què em dedicava i els havia parlat en alguna ocasió de la xarxa d’estudis catalans a l’exterior de l’IRL. Però és cert que les persones que no sabien ben bé què anava a fer a Croàcia es quedaven, més que sorpreses, estranyades. La clàssica pregunta sempre és per què. Per què vol saber català, un croat? Però això m’ho haurien preguntat tant si hagués anat a la Xina com al Brasil. 
M’agradaria poder dir el contrari, però encara ens estranya força que algú pugui interessar-se per la nostra llengua, sobretot perquè s’acostuma a menystenir-ne la utilitat. Ara bé, la utilitat és una cosa i l’afecte que li tenim, una altra de ben diferent. Som un país malalt de llengua, de fet, en qualsevol conversa, sempre apareix un filòleg en potència. Tot i que ens sembla molt estrambòtic que algú que no té cap necessitat de fer-ho s’embranqui a estudiar català, un cop descobrim aquesta realitat, ens agrada molt i ens satisfà. 

I fronteres enfora, creus que es promocionen prou la llengua i la cultura catalanes a l’exterior? 
Institucionalment, si es té en compte la dimensió del país, els mitjans i, sobretot, el pressupost de què es disposa, crec que s’està fent molt bona feina. 
Paral·lelament, la promoció que es fa per altres vies, més informal però igualment necessària, és més que significativa: casals, associacions i grups de tota mena organitzen activitats durant tot l’any per fer conèixer la nostra llengua i la nostra cultura arreu del món. Si hi pensem bé, tots podem col·laborar en aquesta tasca: hem d’explicar bé d’on som i quina és llengua que parlem, fent que tantes persones com puguin coneguin la situació i la singularitat del nostre país. 

Ara ets professora del Campus universitari de la llengua catalana, com a professora com definiries aquesta experiència? 
Molt divertida! L’any passat vaig participar al Campus com a professora per primera vegada i m’ho vaig passar de primera. És una ocasió magnífica per conèixer de primera mà l’excel·lent feina que els companys lectors i lectores fan per tot el món. A més, durant quinze dies, les professores presumim de país, anem amunt i avall i compartim moltes hores amb els estudiants, cosa que permet crear uns lligams molt bonics que es mantenen vius més enllà del Campus. Tot i que acabem tots ben baldats, és una gran alegria d’estiu. 

I finalment, si haguessis de convèncer un nouvingut de la importància d’aprendre català, què li diries? 
Que es posi a estudiar-lo tant aviat com pugui, sense perdre temps. Perquè és a través de la llengua que podrà conèixer amb profunditat el lloc on ha de viure i entendre’s d’una manera més plena amb la gent amb qui conviurà. 


Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT