PUBLICITAT

EDUARD CARRERAS

EDUARD CARRERAS: «No toques pels diners, sinó perquè t’agrada!»

Pexsomblues el formen dos músics amb una àmplia experiència en l’àmbit musical. Eduard Carreras (guitarra i veu) i Xarli Salas (baix elèctric i acústic) han estat membres de grups com Blues de Rostoll, Siluets, Estels Blaus, Cabaret Grup, Border line blues Band i Llops de Mar. Aquesta nit actuen a la plaça Major d’Ordino (a les deu), en el marc de les 19s Nits obertes. /Per Esther Jover Martin
 
–Quan va néixer el duet Pexsomblues?
–L’any 2012. De fet, el 2010 vam començar com un trio, amb bateria. Tots músics amb experiència, que havíem tocat en altres grups, com Blues de Rostoll.
 
–Amb el qual va venir a Andorra.
–Sí, tocàvem a l’Àngel Blau. L’any 1996, ja fa 20 anys, vam gravar un disc en directe, titulat En viu a l’Àngel Blau. Ens movíem molt per Andorra, però el grup es va dissoldre. Jo vaig continuar amb altres projectes, i el 2012 vam començar a funcionar com a duet, perquè el bateria ho va haver de deixar i no trobàvem cap músic que ens agradés, per tant, vam optar per continuar com a un duo acústic, de petit format. I la veritat és que no ens podem queixar perquè en quatre anys hem fet unes 300 actuacions! També hem tocat a llocs emblemàtics com el Jamboree i el Jazz Terrassa.
 
–Què toquen?
–Versions i temes propis que ja tocava abans. Fem un espectacle que es diu La nit més negra, en què explico la història del blues, començant pel blues antic i acabem amb el rock & roll. És divertit, per passar-s’ho bé! Blues, rock, boogie boogie, swing...
 
–Si volem, també podrem ballar?
–Mare de Déu! I tant! 
 
–Parli’m de la seva trajectòria musical.
–Com a professional vaig començar l’any 1991, ja fa 25 anys. Vam formar la banda Blues de Rostoll, que va durar fins al 1997, amb què vam gravar Blues d’aquí i d’allà i En viu a l’Àngel Blau... Una sala mítica que ja no existeix, no?
 
–No, no.
–Ho portava Toni Zorzano, i hi vam anar a tocar moltes vegades. També ens va ajudar molt el Josep Maria Ubach, a veure si pot venir avui perquè em fa molta il·lusió saludar-lo perquè fa 20 anys que no el veig! Feia temps que no ens sortia res per venir tocar a Andorra! A més, Ordino em porta molts bons records. A veure si ens podem fer un petit forat i podem venir a tocar sovint!
 
–El jazz, el blues, a Andorra havia viscut èpoques daurades.
–I tant. Ara es tracta d’anar picant pedra i, a poc a poc, si agradem per aquí Andorra espero que tinguem més oportunitats d’anar venint a actuar.
 
–Vostès es dediquen exclusivament a la música?
–Bé, el meu company sí que té una altra feina. Jo per un problema a la vista no puc treballar, però tinc la música. Més que pels diners toques perquè t’agrada! No som músics de fer gira d’estiu i embutxacar-nos uns diners, la nostra línia és de concert intimista, amb un màxim de 200-300 persones. El que ens interessa és agradar a la gent i poder anar repetint, que ens convidin a més concerts. 
PUBLICITAT
PUBLICITAT