Transmetre felicitat és la seva major virtut. I ho fa a través de ZeroKills Nation i conjuntament amb en Guillem, amb qui forma tàndem humorístic des fa poc. En Francesc Cadena, conegut artísticament com Fran DosPunto Cero, trenca esquemes: el seu somni no és dedicar-se plenament i viure del riure aliè, si bé té clar que s’hi vol continuar dedicant. /Per Marisa da Costa

 

–Sempre he estat una persona graciosa, o això diuen. També diuen que transmeto molt bones vibracions. Tots hem d’explotar les nostres qualitats com a éssers humans. Aquesta és la meva, i què millor que explotar-la transmetent felicitat?

 

–Doncs vaig conèixer fa poc en Guille, el meu company de grup. Vam trigar relativament poc en posar el grup en marxa ja que veiem que les nostres idees coincidien i que teníem un objectiu comú: fer riure la gent.

 

–De forma individual he participat en uns quants vídeos de Quelcom, i ara amb ZeroKills Nation, segurament farem moltes col·laboracions. També ens agradaria fer alguna cosa amb Igalitox, té un humor molt especial [riu]. La meva xicota, la Judy, surt a la majoria de vídeos i és de gran ajuda!

 

–Per començar perquè és un país petit, i a la gent li fa gràcia veure algú que coneix en un vídeo viral. També fa molta gràcia el que es coneix com cameo, quan una persona coneguda fa una aparició al teu vídeo fent referència a alguna cosa o simplement sent graciós. La gent no s’ho espera.
 

–Al món de l’humor, com a la vida, hi ha d’haver moments de riure i de serietat, esforç, i sacrifici. Has de buscar l’equilibri, com feia Luke Skywalker amb la força. És cert que la gent no s’adona del treball del darrere de la càmera; el grup Quelcom el formen quatre persones, tot i que només en veiem dues.

 

–A dia d’avui, és molt difícil fer humor i que ningú se senti ofès, a més que no pots agradar a tothom. Referent a l’autocensura, jo considero que hem d’aprofitar la llibertat d’expressió per parlar del que volem. Jo espero fer critiques socials amb un to sarcàstic.

 

–M’agrada molt la muntanya, i aquest any no li he pogut dedicar gaire temps, així que m’he marcat com a repte fer-me tots els pics del país abans de finals d’octubre.

 

–Encara no tinc gaire clar el què vull fer. Sé de què sóc capaç, però em falta alguna cosa i encara no sé el què. Quan ho trobi, em menjaré el món!

 

–Ho veig poc probable, per no dir impossible. És un país massa petit com per guanyar-s’hi la vida només amb això. El pare de l’humor andorrà és Quelcom, porten molts anys esforçant-se molt i els admiro molt per aquest motiu.